Els metges joves, especialment els que encara es troben en període formatiu (MIR) o tot just l’acaben de finalitzar, han estat els protagonistes del 4t Congrés de Metges de Catalunya (MC), celebrat aquest dimarts a la seu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) a Barcelona, al qual han assistit més de 250 afiliats del sindicat. Aldo Muñiz i Ana Ramírez, autors de la ponència ‘Condicions laborals i implicació sindical dels MIR’ i membres de l’Agrupació de Facultatius en Formació de MC, han denunciat la sobreexplotació laboral dels residents, als quals s’utilitza com a “ma d’obra barata” per cobrir les elevades càrregues assistencials de la sanitat pública. Ambdós ponents han reclamat un ‘Acord MIR’, subscrit entre l’Administració i els representants del col·lectiu, per trobar una solució als “abusos” que pateixen i “aclarir” que la seva prioritat és la formació.
Dins la mateixa taula de debat dedicada als metges joves, Irene Bermell, delegada de MC a l’Hospital de Bellvitge, ha presentat la ponència ‘Precarietat i migració’. Bermell ha alertat l’audiència que el panorama sanitari (disminució del pressupost i les inversions, sobrecàrrega del sistema, pressió assistencial i precarietat laboral) és “poc alentador” i empeny els metges a migrar. "Perdem un capital humà de valor incalculable", ha advertit. A més, ha introduït el factor de la feminització de la professió mèdica, una realitat sobre la que no s’està treballant i que no es té en compte a l’hora de planificar.
José Ángel Montañés, representant del sindicat a l’Hospital Arnau de Vilanova, ha analitzat les sortides professionals i les expectatives laborals per als facultatius del futur. Segons Montañés, l’estimació de necessitats futures és “complexa”, però hi ha dues tendències clares: en la propera dècada la professió es rejovenirà per les jubilacions de l’actual cos mèdic i la medicina serà exercida majoritàriament per dones (56% el 2025). Pediatria, medicina del treball, traumatologia, oftalmologia, cirurgia plàstica, estètica i reparadora, immunologia i bioquímica clínica són les especialitats amb major dèficit de professionals en els propers anys. Altres sortides laborals amb bones perspectives d’ocupació són la medicina legal i forense, la medicina de l’esport i la medicina militar.
La delegada de MC al centre d’atenció primària (CAP) Manso, Lurdes Alonso, ha analitzat la interacció entre professionals sanitaris i el cas concret de la polèmica prescripció infermera, per criticar les empreses de salut que promouen la delegació de competències mèdiques a altres col·lectius amb l’objectiu de contrarestar la reducció de la plantilla facultativa i la sobrecàrrega assistencial. “Sempre hem defensat la necessitat de respectar el límit entre professions, tant pel bé dels pacients com dels professionals”, ha dit Alonso, tot i que ha volgut deixar clar que el sindicat no està en contra del treball en equip, “però sí que reclama que abans d’implementar qualsevol mesura es validi la seva eficiència clínica, la seva legalitat, deontologia i respecte cap als drets del pacient”.
Pel que fa a la prescripció infermera, s’ha mostrat contundent: “La prescripció forma part intrínseca de l’acte mèdic, és inseparable del diagnòstic i s’aprèn a les facultats de Medicina. Per tant, ha de ser el metge qui la faci”, ha conclòs.
En aquesta primera ponència, també s’ha posat damunt la taula el debat sobre la gestió clínica. Óscar Pablos, delegat de MC al CAP Sant Quirze del Vallès, ha fet una crítica aclaparadora i àcida sobre els responsables de la macrogestió sanitària, trufant la seva exposició amb múltiples casos de corrupció i escàndols sanitaris com l’actuació del ministeri de Sanitat davant les crisis de l’Ebola i de la grip A, i l’aprovació del decret que exclou del sistema els immigrants sense papers, sense oblidar l’euro per recepta català, l’intent de creació del Consorci Sanitari de Lleida, els casos Innova i Gürtel, el projecte VISC+ de cessió de dades sanitàries a entitats privades i les retallades sanitàries dels darrers cinc anys.
Davant d'aquest escenari, Pablos ha exigit als gestors encarregats de l'alta i mitja direcció que s'aproximin i coneguin la realitat dels centres, i parlin directament amb els metges abans de traslladar-los la responsabilitat de les conseqüències econòmiques de les seves decisions assistencials. Sí no és així, ha explicat, "la gestió clínica continuarà sent una entelèquia".
Un altre dels aspectes que s’ha debatut en el Congrés és la telemedicina, que s’està implantant sobretot en els àmbits de l’atenció mèdica a pacients crònics, el telediagnòstic i les interconsultes entre professionals. La ponent i delegada sindical al CAP Sant Rafael, Sofia Maseda, ha defensat la presència de les noves tecnologies en l’exercici mèdic, sempre que “totes les visites no presencials o virtuals tinguin un temps assignat a l’agenda del facultatiu com a acte mèdic”. A més, ha reclamat l’elaboració de protocols científics i de treball, i garanties de compliment de la Llei de protecció de dades.
Conveni mèdic
La consecució d’un conveni propi per al conjunt de facultatius de Catalunya, un anhel del col·lectiu i una reivindicació històrica del sindicat, ha centrat el debat de la tercera ponència del 4t Congrés. Josep Maria Puig, delegat de l’Hospital del Mar de Barcelona, i Jaume Mestre, delegat del Parc Taulí de Sabadell, han valorat l’estratègia que ha seguit fins ara MC per assolir l’objectiu del conveni mèdic i han proposat una reorientació de la mateixa per trobar la via que obri la porta a l’acord amb l’Administració.
Puig ha defensat una aliança entre polítics, gestors i metges, de manera que el conveni mèdic es visibilitzi com una fórmula ‘win-win’. “Si som capaços de demostrar que els metges, amb més poder i autonomia, podem fer el sistema més eficient, mantenint o fins i tot millorant la qualitat assistencial, els tindrem del nostre costat perquè els hi estem solucionant els seus problemes”, ha assegurat.
Per la seva part, Mestre ha valorat l’actual moment polític català com una “finestra d’oportunitat” perquè els facultatius puguin aconseguir un marc propi de relacions laborals. Així, si Catalunya esdevé un estat independent, l’entorn pot ser més favorable i propici perquè la necessitat de definir i construir el sistema sanitari del nou país pot afavorir l’entesa entre els diferents actors, de manera que se signi un nou “contracte social”.
