Els avisos que ve donant Metges de Catalunya (MC) des de fa temps sobre la situació agònica i gairebé irreversible de l’atenció primària s’estenen per la sanitat espanyola. Les vuit entitats que conformen el Foro de Atención Primaria han alertat recentment que el primer nivell assistencial podria desaparèixer, si no hi ha més inversió i un canvi de model que posi fi a la situació de col·lapse permanent, i a la precarietat que pateixen els seus professionals.
El diagnòstic que han fet aquestes organitzacions, entre les quals es troben les societats científiques de medicina familiar i comunitària, i de pediatria, coincideix plenament amb els senyals de socors que ha enviat MC al Departament de Salut i a les empreses sanitàries en múltiples ocasions: l’atenció primària pateix una crisi gravíssima després del desgast provocat per la pandèmia de la COVID-19 que fa imprescindible l’adopció de mesures urgents.
Així, adverteixen que les males condicions i la saturació que viu el primer nivell assistencial des d’abans de la pandèmia “s’estan cronificant davant l’absència de decisions i inversions que promoguin un canvi real de la situació per part del govern central i les comunitats autònomes”.
Reclamen “pressupostos, inversió i terminis”, una política de personal adequada amb un augment de plantilles i l’erradicació de la precarietat laboral. “Necessitem una inversió real en sanitat per assolir un pressupost finalista per a l’atenció primària”, assenyalen. A més, reivindiquen l’eliminació de la burocràcia a les consultes dels centres de salut i un pla de substitucions per cobrir les absències de personal.
Com ja ha expressat també MC, les organitzacions coincideixen en afirmar que l’atenció primària “ha estat maltractada de manera sistemàtica” i que cal fer-la atractiva quant a remuneracions, condicions laborals, capacitat de resolució i investigació per atraure les noves generacions de professionals de la medicina. En aquest sentit, demanen que tingui un major pes dins dels currículums formatius del grau universitari.
Tampoc s’obliden de reclamar que el metge i la metgessa de família tingui accés a les proves diagnòstiques i que no es posin barreres administratives a la prescripció, ja que, d’aquesta manera, la capacitat de resolució del professional augmentaria i seria cost-efectiva.
En conclusió, proposen crear un “bon entorn laboral”, amb incentius i reconeixement professional, i dotar els centres de mitjans i recursos. Segons estimacions de la Organización Médica Colegial (OMC), una de les entitats integrants del Foro de Atención Primaria, el primer nivell assistencial necessitaria incorporar més de 6.000 facultatius i facultatives, amb un cost de 358 milions d’euros, per tal de redistribuir més equilibradament el contingent de pacients.
