La Sala Social del Tribunal Suprem ha fet pública l’esperada sentència sobre el personal laboral de les administracions públiques amb contracte d’interinitat que supera els tres anys consecutius en un mateix lloc de treball. La postura de l’alt tribunal és que, un cop transcorregut aquest període de temps, l’empleat adquireix la condició d'indefinit no fix (la condició de fix no es va plantejar en aquest cas), amb dret a indemnització en cas de ser acomiadat. D’aquesta manera, el Suprem aplica un nou criteri que s’adapta a la normativa europea sobre l’estabilitat laboral dels treballadors públics. En aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) havia sancionat l’Estat amb diverses sentències per l’abús de la contractació temporal en les administracions espanyoles.
El dictamen del Suprem, de fet, també desmunta molts dels arguments esgrimits per l'Estat davant la cort europea per justificar l'elevadíssima temporalitat del sector públic espanyol. Així, el tribunal afirma que la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera per contenir el dèficit públic no justifica que les places ocupades pels interins no surtin a concurs, ja que la seva consolidació no comporta un increment de la despesa de l’Administració.
No obstant això, cal tenir en compte que la sentència només abasta el personal de les administracions públiques amb contracte laboral. Això significa que no és d’aplicació automàtica als facultatius que presten serveis en l’Institut Català de la Salut (ICS) de manera interina perquè compten amb un nomenament de caràcter estatutari, no laboral. En canvi, als professionals mèdics de la xarxa concertada sí els hi és d’aplicació la sentència del Tribunal Suprem, així com al personal de l’ICS amb contracte laboral.
Amb tot, Metges de Catalunya (MC) recomana a tot el personal facultatiu que treballi amb un contracte d’interinitat i es pugui veure afectat pels efectes d’aquesta sentència que es posi en contacte amb el gabinet jurídic del sindicat (lex@metgesdecatalunya.cat) per analitzar les possibilitats legals que ofereix cada cas.
