L'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut segueix al centre de la polèmica a causa del rebuig unitari i massiu mostrat pel col·lectiu mèdic a les mesures que el Ministeri de Sanitat ha recollit al document. Després de la concentració, el 13 de febrer passat, dels sindicats mèdics de l'Estat davant la seu ministerial, sembla que el següent moviment dels representants dels facultatius donarà una nova volta a la confrontació.
I és que, segons ha anunciat el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, en un article d'opinió publicat al digital Crónica Global, el sindicat català, d'acord amb les organitzacions homòlogues de Madrid i Euskadi, han plantejat la constitució de l'Agrupació Professional per un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF) l'objectiu del qual seria la unió temporal de les entitats mèdiques espanyoles amb una única finalitat: convertir-se en l'interlocutor de Sanitat per articular un marc de relacions laborals específic que reculli les necessitats i les aspiracions del col·lectiu.
"La cohesió de totes les associacions mèdiques de l'àmbit mèdic i facultatiu al voltant d'APEMYF enviaria sens dubte un missatge potentíssim d'unitat als nostres companys i al ministeri que seria difícil d'ignorar", ha remarcat Lleonart. La necessitat de crear aquest artefacte negociador sorgeix de la constatació que les condicions de treball del personal facultatiu només poden ser negociades pels seus representants majoritaris. "És difícil d'entendre que sindicats amb escassa o nul·la penetració entre els facultatius decideixin aquest tipus de qüestions", ha assenyalat.
Així, les particularitats laborals dels metges, que són “indiscutides” i “transcendentals per a l'assistència sanitària”, han de ser debatudes i acordades en un espai propi de negociació format pels representants legítims del col·lectiu. “Això és el que demanem quan parlem d’Estatut Mèdic. El contrari consisteix a imposar unes condicions mitjançant l'aparença d'una negociació que no és tal, ja que la veu mèdica sempre serà minoritària, ignorada i intranscendent a efectes d'aprovació dels acords”.
