Metges de Catalunya (MC) expressa el seu “rotund desacord” amb la decisió del govern espanyol d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada al Parlament el juny de 2017, ja que considera que es tracta d’una “maniobra per dinamitar el principi bàsic d’universalitat de l’atenció i l’equitat d’accés als serveis de salut públics”.
El sindicat reitera que l’afany de voler instal·lar fronteres assistencials en una societat inclusiva i globalitzada és un “error”, tant des d’un punt de vista ètic com de salut pública. D’una banda, assenyala que es tracta d’un “menyspreu a la dignitat de les persones foragitades del sistema sanitari i d’una injustícia social que va en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans, de la llei general de sanitat i dels principis que deriven tant de la Constitució com de l’Estatut”, i de l’altra, adverteix que l’exclusió sanitària dels col·lectius més vulnerables “pot tenir greus repercussions en la protecció i prevenció de la salut col·lectiva, pel que fa al control epidemiològic de determinades malalties”.
Per tots aquests motius, MC referma la seva defensa del dret universal d’accés a l’assistència sanitària i es compromet “a seguir denunciant qualsevol actuació que retalli els drets sanitaris de les persones i empari una societat més injusta, més desigual i més malalta”.
Desafiament
L’aprovació de la llei d’universalització de l’assistència sanitària al territori català desafia el Reial decret llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) que va aprovar el govern espanyol l’any 2012 i que restringeix l’atenció mèdica als immigrants sense papers. Entre altres mesures, estableix que els estrangers “no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya” només poden rebre “assistència d’urgència per malaltia greu o accident, i per embaràs, part i postpart”.
El recurs presentat per l’executiu central davant el Tribunal Constitucional, que comportarà amb tota probabilitat la suspensió automàtica de la llei catalana, sosté que el gruix d’aquesta norma contradiu la regulació estatal. De fet, l’Alt Tribunal ha tombat en els darrers mesos lleis similars aprovades al País Valencià, País Basc, Extremadura i Navarra que garantien l’assistència sanitària als immigrants irregulars.
Des d’un primer moment, el Govern es va negar a aplicar el decret llei i va dictar dues instruccions que asseguraven l’atenció als sense papers amb un temps mínim d’empadronament. Amb aquest sistema, la sanitat pública catalana va donar assistència a 137.000 persones que havien quedat excloses amb la normativa espanyola, segons dades del Departament de Salut.
Ara, la nova llei d’universalització, que ha deixat sense efectes aquestes instruccions, estableix que totes les persones residents a Catalunya –independentment del temps que portin empadronades– tenen dret a l’assistència sanitària pública. En el cas de les persones de col·lectius vulnerables que tenen dificultats per accedir a la residència, com els immigrants en situació irregular, la llei preveu establir altres criteris d’arrelament en el seu reglament. Però aquest, de moment, no s’ha pogut desplegar pels efectes de l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució.
