Un nou estudi del Centre d’Investigació Demogràfica de Califòrnia (EEUU) ha advertit d’una davallada en l’esperança de vida de la població mundial de gairebé dos anys des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, però Metges de Catalunya (MC) alerta que les retallades que pateix la sanitat pública des de fa més d’una dècada també han jugat “un paper fonamental” en la disminució d’aquest indicador.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que registra dades de l’esperança de vida al néixer dels catalans des del 1981, aquesta va mantenir una tendència a l’alça fins el 2015, quan va baixar per primer cop al passar dels 83,35 anys als 83,20 –una pèrdua de gairebé dos mesos–. El 2016 es va recuperar al pujar als 83,63 anys, però el 2017 va tornar a decréixer fins els 83,50. El 2018 va augmentar de nou fins els 83,58 anys, encara que no es va compensar la pèrdua de l’any anterior. Finalment, el 2019 va remuntar fins els 84,01 anys, la xifra més alta registrada fins ara, però l’any següent va caure en picat fins els 82,40 anys –un any i set mesos menys– a conseqüència de la COVID-19. Es tracta de la més baixa dels darrers temps des del 2010, quan va ser de 82,20 anys.
En aquest sentit, MC subratlla que quan es va produir la primera baixada de l’esperança de vida no hi havia cap pandèmia ni malaltia que pogués alterar aquest valor, de manera que només es pot considerar una conseqüència de les retallades en salut. Aquestes van començar l’any 2010, però els seus efectes no són immediats sinó que es van fent evidents a mida que passa el temps i que els pacients van quedant desatesos per manca de metges.
D’aquesta manera, el sindicat considera que la tardança dels efectes en les polítiques de salut fa que els polítics no se sentin responsables directes de les conseqüències de les seves decisions, ja que no podran ser mesurades fins al cap de tres o quatre anys, un cop ja hagi finalitzat el seu mandat i no se’ls pugui retreure res. Així doncs, les retallades, la manca de personal i els pressupostos de Salut “insuficients” han derivat en un sistema sanitari públic “precari” que és incapaç de suportar l’elevada demanda ni oferir la mateixa qualitat assistencial que feia millorar i perllongar la vida dels pacients.
En conseqüència, MC insisteix en la “necessitat de millorar les polítiques de salut” per comptar amb el personal necessari per atendre a tots els pacients, dedicar més estona a cada visita i, així, poder anticipar-se a les malalties per tractar-les a temps. En aquesta línia, el sindicat urgeix a revertir els efectes de les retallades que s’arrosseguen des de 2010, doncs només així s’aconseguirà donar resposta a les necessitats assistencials canviants de la població i poder garantir un sistema de salut universal, equitatiu i de qualitat.
