El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) ha acordat aquest dimarts instar el Departament de Salut i les empreses proveïdores del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) a establir mecanismes per evitar que els diagnòstics mèdics de la història clínica d’atenció primària puguin ser consignats per un altre professional que no sigui el metge de capçalera del malalt, com succeeix actualment amb el marcatge dels pacients crònics complexos amb una esperança de vida reduïda.
El màxim òrgan de govern del sindicat també ha decidit reclamar formalment la retirada de l’anomenada pregunta sorpresa del qüestionari NECPAL, inclòs en els programes informàtics d’història clínica, que identifica les persones en situació de malaltia crònica avançada i necessitat d’atenció pal·liativa.
Ha reiterat que es tracta d’una pregunta que estigmatitza aquests tipus de malalts, ja que “simplifica i redueix a l’absurd una situació clínica complexa” i, a més, ha afegit que està formulada en “termes profans i poc dignes d’una història clínica fonamentada en la ciència mèdica”.
D’aquesta manera, el Consell Executiu ha refermat el document de posicionament respecte al programa d’atenció a la cronicitat i la seva aplicació pràctica que el sindicat va fer públic a finals de setembre, amb l’aval de l’assemblea de delegats d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) en la qual participen facultatius de tots els àmbits territorials.
Així mateix, ha reclamat respecte a l’objecció de consciència del metge davant de limitacions de l’esforç terapèutic en malalts amb expectativa de vida limitada, quan no s’hagin consensuat amb el mateix pacient i no comptin amb la seva explícita aprovació.
En darrer lloc, el Consell Executiu ha volgut expressar el seu “suport incondicional” als delegats i comandaments de MC que “són víctimes de qualsevol forma de persecució per defensar els argumentaris o els posicionaments formals del sindicat” i, alhora, ha assumit el compromís de la seva defensa jurídica.
Comitè de Bioètica
Per la seva part, el Comitè de Bioètica de Catalunya adverteix en un informe dels “riscos potencials” del model d’atenció a la cronicitat avançada i assenyala que un dels seus perills es el d’“estigmatitzar” el malat i que això “afavoreixi que no sigui ben atès, sobretot en altres centres”.
El document “Reflexions sobre l’ètica en la identificació, el registre i la millora de l’atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada” també exposa la preocupació perquè el marcatge d’aquests pacients pugui generar “conductes no desitjables d’abandonament o de limitació prematura de possibilitats beneficioses”.
No obstant això, el Comitè de Bioètica considera que la inclusió del pacient crònic complex (PCC) o amb malaltia crònica avançada (MACA) en programes específics d’atenció és beneficiosa per identificar precoçment aquests pacients i obrir gradualment una perspectiva pal·liativa “orientada a millorar la seva qualitat de vida”.
