Metges de Catalunya (MC) denuncia que 974 pacients de l’Hospital de Bellvitge (Barcelona) fa més de cinc anys que esperen per a una intervenció quirúrgica d’alguns dels 65 processos monitorats pel Departament de Salut, 391 dels quals estan pendents d’una cirurgia ortopèdica o de traumatologia. Les llistes d’espera als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) acumulen un total de 55.409 persones.
Segons dades recollides pel sindicat el maig passat, les intervencions quirúrgiques garantides amb més demora a Bellvitge són les pròtesis de maluc i de genoll, amb 24 i 18 mesos d’espera respectivament, tot i que Salut garanteix un temps màxim de sis mesos per a aquestes cirurgies. Les colecistectomies (extracció quirúrgica de la bufeta biliar) i les cirurgies d’hèrnia també superen el temps garantit de mig any amb una demora de 15 mesos.
Aquest hospital, centre de referència en els processos que requereixen d’alta tecnologia per a més de dos milions d’habitants de l’àrea metropolitana sud de Barcelona, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, també acumula esperes màximes de cinc anys per a intervencions quirúrgiques no garantides, com les operacions de mama no malignes (145 pacients pateixen aquesta demora), les cirurgies d’esquena (117) i les operacions de mà i reparacions articulars (148).
Aquestes demores es repeteixen amb diferents graus d’intensitat a la resta de centres hospitalaris de l’ICS, que també estan amenaçats per una nova retallada pressupostària –la tercera consecutiva– d’entre el 7% i el 10%.
Així, les operacions d’esquena acumulen esperes de set anys i mig a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona) i de 36 mesos a l’Hospital Verge de la Cinta (Tortosa). Les intervencions de mama no malignes tenen un temps de demora de 48 mesos a l’Hospital Josep Trueta (Girona) i les eventracions (hèrnia de la paret abdominal) de 28 mesos a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona).
A més, els pacients pendents d’operar-se de pròtesi de genoll esperen 24 mesos a l’Hospital de Viladecans i 14 mesos a l’Hospital Arnau de Vilanova (Lleida), mentre que les cirurgies d’hèrnia acumulen demores de fins a 20 mesos a l’Hospital Joan XXIII (Tarragona).
Proves diagnòstiques
Pel que fa a les proves diagnòstiques, a l’Hospital Germans Trias i Pujol hi ha 2.749 pacients esperant 10 mesos per a un ecocardiograma, mentre que a Bellvitge, Vall d’Hebron i Viladecans el temps d’espera és de 12 mesos.
En aquests quatre hospitals de la província de Barcelona, els pacients pendents de fer-se una ecografia abdominal i pèlvica també esperen 12 mesos. El mateix passa amb les colonoscòpies a Bellvitge i Viladecans, amb 12 mesos de demora, mentre que a Vall d’Hebron i Josep Trueta el temps d’espera és de nou i sis mesos, respectivament.
MC va destapar fa un mes que el temps d’espera mitjà per a una cirurgia cardíaca als hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron era de 16 mesos, un període que superava àmpliament els 3,3 mesos de temps de resolució que va anunciar el conseller de Salut, Boi Ruiz, durant la presentació el febrer passat al Parlament de les llistes d’espera de 2012.
Globalment, les llistes d’espera als vuit hospitals de l’ICS registren un total de 55.409 persones a maig de 2013. Vall d’Hebron té 12.846 pacients pendents d’entrar a quiròfan, una xifra molt similar a la de Bellvitge que en té 12.838; Germans Trias i Pujol, 7.851; Viladecans, 7.550; Josep Trueta, 4.604; Joan XXII 3.875; Arnau de Vilanova, 3.703 i Verge de la Cinta, 2.142.
En roda de premsa per presentar aquestes dades, la vicepresidenta de MC i delegada sindical a l’Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz, ha acusat aquest dimarts a Boi Ruiz, de minimitzar les conseqüències de les retallades pressupostàries en salut i de reduir-ho tot a un conflicte laboral i salarial.
Fuentelsaz, acompanyada pels delegats sindicals a l’Hospital de Viladecans, Miquel Judorovic; al Trias i Pujol, Núria Vallejo; al Vall d’hebron, Rosa Boyé, i al Josep Trueta, Elisa Planas, ha recordat que el “desbordament” de les llistes d’espera comporta un increment de la despesa social, ja que els pacients que han d’esperar més temps per entrar a quiròfan consumeixen més recursos sanitaris en medicació i visites mèdiques, així com en baixes laborals.
“Les retallades ja han tocat l’os de la qualitat assistencial”, ha dit la vicepresidenta de MC, que ha exigit que Salut quedi al marge dels nous plans d’austeritat. En aquest sentit, ha recomanat al Govern que tingui en compte el “cost humà” de les seves decisions a l’hora de confeccionar els pressupostos de 2013, “perquè els futurs estalvis només es poden produir tancant serveis i acomiadant personal”.
