Metges de Catalunya (MC) ha anunciat aquest dilluns, en roda de premsa, que denunciarà l’Institut Català de la Salut (ICS) davant Inspecció de Treball per deixadesa en matèria de salut laboral, en no desplegar les mesures necessàries per limitar les càrregues de treball dels facultatius d’atenció primària i adequar el nombre de visites diàries a la seva jornada assistencial, tal com fixa l’acord de sortida de vaga, signat el 29 de novembre de 2018, per millorar la qualitat de l’assistència i les condicions de treball dels més de 5.700 professionals mèdics del primer nivell sanitari.
El president i la secretària del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Elena Bartolozzi, respectivament, han recordat que la sobrecàrrega laboral crònica “és un factor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, provocant esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió, i, en conseqüència, s’associa a una major probabilitat d’error mèdic”. En aquest sentit, el sindicat ja va presentar el juliol passat un requeriment exprés als comitès de seguretat i salut de les direccions d’atenció primària (DAP) de l’ICS per exigir la disminució de les càrregues de treball, però en el dia d’avui encara no ha rebut resposta, motiu pel qual ara adreça la seva queixa a Inspecció de Treball.
Enquesta
Una enquesta feta per MC aquest novembre a 1.260 facultatius (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) d’atenció primària de l’ICS constata que un 96% dels professionals “continua patint sobrecàrrega assistencial”, si bé un 45,1% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes.
Gràfic 1 - Creus que encara existeix una sobrecàrrega assistencial que té efectes sobre la qualitat del servei ofert i sobre el benestar professional dels facultatius, motius que van originar la vaga del novembre passat?
Per territoris, els equips d’atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central (l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona) són els més afectats per l’excés de càrregues de treball. Per contra, el personal mèdic de la província de Girona, tot i tenir les consultes massificades, és el que més ha notat les millores acordades l’any passat, seguits pel de Terres de l’Ebre i l’àrea Metropolitana Nord (el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès Nord i el Maresme).
Aquest excés de visites va en detriment del temps assistencial, ja que un 68,8% dels facultatius enquestats (gràfic 2) reconeix que “no té garantit un temps adequat per a cada tipus de visita en la seva agenda”. A més, un 62,9% confessa que “ha de dedicar més de dos terços de la seva jornada a l’activitat assistencial” (gràfic 3), incomplint l’acord laboral vigent que reserva un terç de l’horari de treball a formació continuada i recerca.
Un dels motius de la sobrecàrrega de treball és, evidentment, la no cobertura de les absències dels professionals. En aquest sentit, un 52,4% dels facultatius (gràfic 4) assenyala que “mai” no es cobreixen aquestes absències en el seu centre d’atenció primària (CAP), mentre que un 43,4% diu que “a vegades” i només un 4,2%, “sempre”. No obstant, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina un 43% dels enquestats (gràfic 5) que senyala aquesta circumstància com la causa principal de l’incompliment de l’acord de sortida de vaga.
L’escassetat de plantilla també condiciona la norma de disminuir l’agenda de visites i la població assignada als facultatius que gaudeixen d’una reducció de jornada per interès particular. Així, les direccions assistencials només respecten aquesta regla pactada amb l’ICS en un 17,6% dels casos (gràfic 6).
Amb tot plegat, un 37,1% dels professionals es mostra partidari d’organitzar protestes si finalment no es compleixen les millores. Un 33,3% s’inclina per convocar una nova vaga i un 7,9% prefereix no mobilitzar-se. Un 21,7% no s’ha decidit encara per cap opció (gràfic 7).
Valoració
Davant d’aquests resultats, O’Farrill i Bartolozzi han negat “categòricament” que l’ICS hagi complert els compromisos convinguts, tal com va afirmar la setmana passada el seu director gerent, Josep Maria Argimon, al qual li han recordat que la seva empresa, com a part signant de l’acord, “té l’obligació i la responsabilitat d’executar, a tot el territori, les millores signades per alleugerir les càrregues de treball dels professionals”.
No obstant això, els dirigents sindicals han posat de relleu que s’estan produint “avenços”, sobretot en les zones on més s’han implementat les accions consensuades, com ho demostra el fet que, en els darrers sis mesos, el percentatge de facultatius que afirma tenir menys sobrecàrrega assistencial ha passat del 16,8% al 45,1%.
Ara bé, han recalcat que aquesta millora se sustenta, principalment, en el “sobreesforç” que estan fent més de 700 metges i metgesses, els quals han assumit, de manera voluntària i remunerada, un escreix de visites ampliant el seu horari, “ja que l’ICS ha contractat poc més de la meitat dels nous professionals previstos”.
Per a O’Farrill i Bartolozzi, la qualitat sostinguda en el sobreesforç “té data de caducitat” i, per això, han exigit un “augment real” de la plantilla de facultatius d’atenció primària (gràfic 8), així com un “increment de la despesa sanitària en el primer nivell assistencial (gràfic 9) que respongui a les necessitats actuals”.
- Descarrega els gràfics dels resultats de l'enquesta
