L’envelliment progressiu de la població, l’increment de l’esperança de vida i els avenços mèdics aconseguits durant les darreres dècades, entre d’altres factors, han modificat el perfil patològic dels pacients, augmentant el nombre de malalts crònics, que són més fràgils i vulnerables.
La cronicitat s’ha convertit, doncs, en un dels grans reptes del sistema sanitari públic actual, ja que aquestes afeccions són cada vegada més freqüents i suposen una càrrega assistencial cada cop més significativa. En aquest sentit, Metges de Catalunya (MC) destaca la importància de què sigui personal facultatiu qui doni continuïtat assistencial als pacients crònics. “La complexitat d’aquests malalts fa necessari el seu seguiment per part de professionals mèdics, ja que són els que disposen dels coneixements necessaris per fer-ho amb eficiència”, manifesta l’organització.
Així mateix ho dicta la Justícia, que el passat mes d’abril va anul·lar dues resolucions del Consejo General de Enfermería (CGE) per competències atribuïdes a personal infermer en l’atenció de pacients crònics i continuïtat assistencial. Entre els arguments, el Tribunal sostenia que s’assignen “competències que per la seva especial complexitat tècnica correspondria assumir als metges”.
Davant d’aquesta situació, el sindicat mèdic recorda la reivindicació que va fer uns dies enrere al demanar a l’Administració que vinculi el rol competencial de cada professional sanitari al seu ofici. “La manca de personal facultatiu que pateix el sistema sanitari públic català no pot servir d’excusa per delegar pràctiques i procediments a altres col·lectius sanitaris”, denuncia MC, que promou la bona praxi per garantir la seguretat clínica tant dels pacients com dels treballadors.
En aquesta línia, l’organització insisteix en què la solució passa per destinar més recursos i millorar les condicions laborals i retributives dels metges i metgesses per poder retenir el màxim talent possible format al nostre territori, evitant que marxin a altres comunitats autònomes o països. Així, el personal facultatiu disposaria del temps suficient per atendre a la totalitat de la població, especialment els malalts crònics, garantint un abordatge integral i òptim.
