La població de 65 anys o més a Catalunya s’incrementarà un 63% d’aquí a 25 anys, segons la projecció de l’evolució demogràfica en un escenari mitjà –el considerat més probable– que fa l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), mentre que el grup de 0 a 15 anys es reduirà un 7,8% i el de 16 a 64 anys, un 0,4%. Aquest canvi comportarà nous reptes sociosanitaris per al Govern que haurà de fer front a una ciutadania més longeva, però no necessàriament més saludable i, per aquest motiu, Metges de Catalunya (MC) demana a l’executiu que enforteixi el sistema de salut i incrementi la inversió, sobretot, en els camps de la prevenció i la cura de malalties.
Un estudi sobre la despesa en serveis sanitaris a Catalunya, publicat el 2019 a la revista científica Gaceta Sanitaria de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS), posa en evidència que el dispendi mitjà de dones i homes “és creixent a mesura que augmenta l’edat”, procés durant el qual pren més importància el consum de recursos hospitalaris i farmacèutics. Així, la despesa mitjana més alta es dona als 80-84 anys i als 85-89 anys, seguit pels grups de 70-79 anys i 65-69 anys. A més, l’anàlisi confirma que el nombre de malalties cròniques és un determinant important de la utilització de serveis sanitaris i, en conseqüència, de la despesa sanitària.
Davant d’aquestes dades, el sindicat mèdic reclama a les autoritats sanitàries que inverteixin més en salut per poder garantir la qualitat de vida a aquestes persones de més edat i poder atendre-les correctament en situacions de malalties avançades, i en el procés de final de vida. “Necessitem un salt quantitatiu en el pressupost sanitari no només per començar a resoldre la crisi que pateix el sistema de salut en termes generals, sinó també per protegir aquesta corba d’envelliment que s’albira a curt termini”, assenyala el vicesecretari general de MC, David Arribas, que posa en relleu la urgència de disposar, al més aviat possible, de més recursos per a l’assistència, la investigació, la formació i la docència sanitària, així com també per a l’abordatge de patologies emergents derivades del canvi climàtic o la pobresa.
Esperança de vida
L’envelliment demogràfic és el resultat, d’una banda, de la disminució dels registres de natalitat, mortalitat i morbiditat, i de l’altra, de la millora significativa de l’esperança de vida gràcies, en gran part, a l’aplicació dels avenços científics en el camp de la medicina, al desenvolupament econòmic i social, però també al bon funcionament del sistema sanitari.
De fet, el sindicat va posar de manifest l’abril passat que les retallades sanitàries executades durant la darrera dècada havien provocat una disminució de l’expectativa de vida de la població catalana.
