El projecte de pressupost sanitari del Govern per al 2023 que aquest dilluns ha desgranat el conseller de Salut, Manel Balcells, en comissió parlamentària destina només un 17,9% a l’atenció primària –nou dècimes més que l’any passat–, una xifra que queda molt lluny del 25% que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que tant Metges de Catalunya (MC) com Amnistia Internacional Catalunya (AIC) insisteixen en reclamar per treure el primer nivell assistencial de l’“espiral de l’ofec”.
En concret, l’executiu català preveu dedicar 2.101,3 milions d’euros a l’atenció primària, el que representa un augment de 279,2 milions respecte al pressupost de 2022. Per al secretari del Sector Primària SISCAT de MC, Jordi Aparicio, que va assistir a la presentació dels comptes juntament amb la responsable de Relacions Institucionals d’AIC, Júlia Pérez, la partida d’atenció primària és del tot “insuficient” i, en aquest sentit, insta els grups polítics a esmenar aquestes xifres durant la tramitació parlamentària, amb l’objectiu de començar a corregir l’infrafinançament crònic que arrossega des de fa anys aquest àmbit assistencial.
D’altra banda, i paral·lelament al debat pressupostari, el sindicat ha pogut saber que s’està estudiant la possibilitat de crear un comissió al Parlament per analitzar la crisi de l’atenció primària i elaborar-ne un informe de conclusions. En aquesta comissió, s’incorporarien diferents especialistes en la matèria, entre els quals algun representant de MC amb tota probabilitat.
Campanya
El sindicat va signar l’any passat el manifest #25AtencióPrimàriaJa, promogut per AIC amb el suport del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària, en el qual s’insta el Govern i els diferents grups parlamentaris a negociar l’increment del pressupost destinat a l’atenció primària, de manera que al 2023 representi el 25% del total sanitari “per garantir el dret a la salut, sense cap mena de discriminació”.
La declaració subratlla l’abandonament del primer nivell assistencial que “sobreviu gràcies als seus professionals”. Ara bé, adverteix que el personal està “exhaust” i que “s’està posant en risc la seva salut física i mental”. Afegeix que els alts nivells d’ansietat i frustració entre la plantilla han incrementat l’abandonament laboral, “un efecte molt perillós en un sistema infradotat i amb dificultat per trobar nou personal”.
L’escrit acaba fent una crida per “rescatar” l’atenció primària del col·lapse, “amb un augment pressupostari que serveixi per desplegar mesures ràpides i eficients”. I conclou: “Els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població, són més equitatius i eficients en l’ús de recursos, i disminueixen les desigualtats i la mortalitat”.
