Metges de Catalunya (MC) respon al Departament de Salut que la situació a les urgències hospitalàries no és “tensa”, sinó de “saturació cronificada i desestacional”. Per al sindicat no és “cap sorpresa” que les visites urgents hagin crescut un 21% entre els anys 2021 i 2024, i que l’any passat prop de quatre milions de catalans acudissin als serveis d'atenció continuada dels centres hospitalaris, segons dades facilitades per la mateixa conselleria a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
L’organització recorda que les Urgències es van començar a desbordar amb les retallades sanitàries i el “desballestament” de l’atenció primària. “Davant les dificultats d’accessibilitat al primer nivell assistencial, els usuaris es desplacen als serveis d’urgències perquè saben que, tard o d’hora, seran atesos per un metge”, assegura el sindicat mèdic que corrobora aquesta realitat amb les dades dels informes de la Central de Resultats del Sistema de Salut de Catalunya, segons les quals més del 60% de les consultes d’urgències són de nivells 4 i 5, els de menor gravetat segons el MAT (Model Andorrà de Triatge), i podrien ser ateses pels dispositius d’atenció primària.
Així mateix, MC afegeix que la saturació “ja no depèn de les epidèmies estacionals, sinó que és continua”. En aquest sentit, considera que els 57 minuts de mitjana que, segons Salut, passen entre el triatge d’infermeria i la visita mèdica són “extremadament optimistes”, com pot comprovar qualsevol ciutadà per experiència pròpia als serveis d’atenció continuada.
Per millorar el funcionament de les Urgències, MC reclama actuacions en diferents fronts, des de l’organització dels serveis i la disponibilitat de llits i plantes per agilitzar el drenatge de pacients, passant per un “increment ineludible” de la plantilla de professionals. A més, el sindicat reitera que les Urgències i els centres d’atenció primària (CAP) són “vasos comunicants”, i, mentre no es potenciï el primer nivell assistencial amb més recursos perquè la ciutadania pugui rebre atenció quan ho necessita, els dispositius oberts les 24 hores “seguiran rebent un allau d’usuaris que desborda les seves capacitats estructurals i esgota els professionals que, a més a més, es veuen exposats a la indignació dels pacients i familiars, fins i tot arribant a prendre forma d’agressió”.
Segons dades aportades per la consellera de Salut, Olga Pané, a la Mesa del Parlament, l’any 2024 es van registrar 2.717 agressions a professionals sanitaris, de les quals 654 es van produir als centres hospitalaris. D’aquestes, 174 van ser agressions físiques, registrant-ne gairebé una cada dos dies. El col·lectiu mèdic és qui pateix més situacions de violència amb el 30,1% del total.
