Metges de Catalunya (MC) es mostra amoïnat pel full de ruta que ha esbossat a grans trets, aquest dimarts, el nou conseller de Salut, Manel Balcells, en una interpel·lació parlamentària al Govern sobre les prioritats del seu departament fins a finals de legislatura. Durant la seva intervenció, ha defensat un “canvi de model” que passa per alt la precària situació laboral i professional del personal mèdic, i potencia els rols d’altres categories, posant en dubte, fins i tot, la necessitat d’incrementar la plantilla facultativa, la fuga de talent mèdic o el concepte de longitudinalitat com una de les característiques bàsiques dels processos assistencials.
“El moment és complicat perquè el context (crisi econòmica i energètica) és complex”, ha explicat el conseller, que ha argumentat que la solució als problemes del sistema no radica “només” en injectar més diners, sinó en canviar el model. “Jo em pregunto: es veritat que falten tants metges i tantes infermeres? Plantegem-nos-ho”, ha dit. Així, ha assegurat que la fuga de professionals “potser” no és tanta, “perquè els professionals que se’n van són els que ja venien de fora a formar-se”.
El sindicat considera que és un “error” ignorar l’escassetat d’efectius mèdics i la llarga llista d’especialitats deficitàries que hi ha actualment (medicina familiar, pediatria, anestesiologia, cirurgia, radiodiagnòstic, etc.), davant la demanda assistencial creixent de la població i l’aparició de noves patologies emergents, així com la prevalença cada vegada més gran de trastorns mentals o l’infradiagnosi de malalties durant la pandèmia de la COVID-19. “Les xifres no enganyen i els abandonaments de l’exercici de la medicina o la fugida de facultatius a altres comunitats autònomes o països de l’estranger és una realitat palmària”, sosté.
Canvi de model
Balcells ha proposat canviar els rols dels professionals, sobretot en l’atenció primària, i disminuir el paper del personal mèdic, encara que es trenqui la longitudinalitat (continuïtat en la relació metge-pacient). “Aquest és un paradigma que ha quedat antic. En aquest moment, l’atenció domiciliària l’ha de fer un equip d’atenció domiciliària. És a dir, el domicili no l’ha de fer el metge de capçalera que té el contingent, sinó que l’ha de fer un equip específic que pot estar format per infermeres”, ha exemplificat. I ha afegit: “Això trenca la història de la longitudinalitat? Sí. Això és innovar? També. Hem de trencar els motllos de l’atenció clàssica per poder millorar”.
Davant d’això, MC recorda al conseller que la longitudinalitat “és la gran essència de l’atenció primària i de qualsevol avaluació i seguiment mèdic”, i, en aquest sentit, recalca que són molts els estudis científics que evidencien el seu impacte sobre la millora dels índexs de mortalitat i morbiditat. “Tant en l’atenció domiciliària, com en l’atenció residencial o a la cronicitat, la feina del personal mèdic és vital –argumenta l’organització– i s’ha de prioritzar per davant d’altres actuacions amb menys valor clínic associat, atès que s’aborden casos de màxima vulnerabilitat i complexitat”.
Amb tot plegat, el sindicat insisteix en reclamar a Balcells un increment del pressupost d’atenció primària, a fi d’assolir l’objectiu de destinar un 25% de la partida sanitària global al primer nivell assistencial, i li estén la mà per treballar conjuntament en la millora del sistema de salut. Així li ho traslladarà la setmana vinent, en una reunió que mantindran ambdues parts.
