Els sectors professionals d’atenció primària pública i concertada de Metges de Catalunya (MC) han llançat un crit d’alerta a l’administració sanitària catalana per la situació del servei d’atenció a la salut mental del primer nivell assistencial. Els responsables sindicals d’aquests sectors han lliurat un document titulat "Consideracions sobre l’atenció a la salut mental en l’àmbit sanitari d’Atenció Primària" a l’Institut Català de la Salut (ICS), al Servei Català de la Salut (CatSalut) i al Departament de Salut, en el qual radiografien l’estat d’aquest servei en els centres d’atenció primària (CAP) i aporten propostes per optimitzar-lo, la principal de les quals és la incorporació de més psicòlegs clínics en els equips assistencials.
La incidència de les patologies de trastorn mental en l’atenció primària s’ha aguditzat arran de la pandèmia, però ja era una tendència creixent molt abans de l’actual crisi sanitària. En aquest sentit, MC ha recordat que des de l’any 2007 s’ha aplicat el Pla Director de Salut Mental i Addiccions que ha incrementat la plantilla de professionals de psicologia i psiquiatria en alguns CAP. Amb tot, segons el sindicat, el pla s’ha desenvolupat de manera desigual pel territori i en la seva implantació no s’han tingut en compte les característiques socioeconòmiques de les poblacions de referència, determinants a l’hora d’analitzar la prevalença de les malalties mentals.
Així les coses, la dotació de psicòlegs i psiquiatres a la primària segueix sent insuficient. Per aquest motiu, l’organització ha reclamat que tots els CAP percebin la dotació econòmica prevista al pla de suport a l’atenció primària (PSP), garantint que les mesures s’executen en tots els centres.
L’anàlisi del sindicat també té en compte la situació global de l’atenció primària, amb mancances i problemes coneguts i reconeguts per tots els actors del sistema. L’infrafinançament; la sobrecàrrega de treball; la manca de temps a les consultes, les excessives tasques administratives i burocràtiques o els conflictes de rol són alguns dels problemes que estan repercutint també en la salut mental dels professionals del sector, cada vegada més afectats per l’estrès i per la síndrome d'esgotament professional (burnout).
En aquest context, el primer nivell assistencial "ha fet front al retard diagnòstic de pacients amb patologies greus que han quedat ocultes darrere de la mediatització de la pandèmia, i a un allau de persones amb pors i símptomes d’ansietat i depressió", segons ha afirmat Carolina Roser, delegada de l’organització al CAP Doctor Barraquer de Sant Adrià del Besòs i una de les autores del document.
El fet que els CAP no comptin amb una dotació adequada de psicòlegs i psiquiatres ha provocat que els metges de família hagin hagut d’assumir amb més freqüència els casos de pacients amb trastorns mentals lleus o moderats, especialment des de l’inici de la pandèmia. Una realitat que per a Roser "sobrepassa la capacitat de resposta dels professionals".
En aquest sentit, MC considera que el personal mèdic no compta amb temps suficient per fer front a les visites amb motius psicosocials -estima que serien necessaris entre 20 i 30 minuts per consulta-, no està suficientment format i preparat en aquesta àrea i no pot afegir el servei d’atenció psicològica en unes agendes assistencials sobrecarregades de pacients i visites diàries.
Propostes
Per millorar l’atenció a la salut mental als CAP, el sindicat mèdic ha inclòs en l'anàlisi algunes de les seves propostes que passen per augmentar els recursos econòmics i humans de l’atenció primària; promoure una relació horitzontal i equitativa entre les diferents especialitats i nivells assistencials; incorporar més psicòlegs clínics en els equips; incrementar la presencia de facultatius en els òrgans assessors i de planificació del Departament de Salut; i engegar polítiques d’educació sanitària encaminades a potenciar la capacitat d’autocura i la responsabilitat dels pacients per aconseguir una desmedicalització progressiva de la població.
