Menys proves i menys diagnòstics de càncer. Aquesta és la conclusió de l’informe Estudio de Impacto de la Pandemia por COVID-19 sobre la Prevención y el Control del Cáncer en el Sistema Nacional de Salud que el Ministeri de Sanitat ha presentat recentment a les comunitats autònomes en el marc del Consejo Interterritorial. Aquesta reducció significativa tindrà, sens dubte, repercussions perquè molts dels pacients seran diagnosticats amb retard i, potencialment, podran tenir una evolució clínica més desfavorable.
Per a Metges de Catalunya (MC), aquest efecte comportarà un “augment de la pressió assistencial” a les consultes mèdiques i serveis especialitzats que recaurà sobre unes plantilles “molt escanyolides i esgotades”, després de més d’una dècada de retallades i una pandèmia. És per això que el sindicat fa una crida a la “responsabilitat” del Departament de Salut, perquè habiliti, de manera urgent, les mesures necessàries per “retenir el talent mèdic i atraure nous professionals”, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de facultatius i facultatives, i poder recuperar a curt termini una “certa normalitat” en la cobertura dels programes de cribratge, diagnòstics i tractaments del càncer.
Segons l’informe, les proves diagnòstiques fetes per al càncer de pulmó, mama, còlon i les neoplàsies hematològiques van disminuir al 2020. En el primer cas, es van fer 13.100 exploracions menys respecte al 2019, el que representa un 23% menys, i es van deixar de fer un 15% de diagnòstics. Pel que fa al càncer de mama, un de cada 10 tumors no es va detectar a temps. Els cribratges en el càncer colorectal i les citologies per al càncer de cèrvix també es van reduir.
Un dels indicadors més precisos per mesurar aquest impacte de la pandèmia és el de les altes hospitalàries donades a pacients amb un diagnòstic principal oncològic, que van baixar un 12%. Les sessions de quimioteràpia van caure un 10% en els tres mesos més durs de la pandèmia i un 4% al llarg de 2020. L’activitat radioteràpica també es va retallar un 9%.
