Metges de Catalunya (MC) retreu al Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) que proposi un model d’atenció primària "low cost" basat en la transferència de competències mèdiques a altres professionals sanitaris i en l’"obsessió de reduir el nombre de visites als centres sanitaris" sense valorar les conseqüències per a la salut de la població.
El sindicat reprova les propostes per a la racionalització de la utilització de l’atenció primària que els assessors de sanitat del president de la Generalitat, Artur Mas, van presentar el juny de 2011 i que ara s’han fet publiques al web del departament de Presidència. L’organització resum el plantejament dels experts en "dificultar l’accessibilitat, fomentar la visita no presencial i allunyar els serveis sanitaris dels usuaris tancant dispositius d’urgències i concentrant l’atenció pediàtrica".
El CASOST, que dirigeix l’expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, ha elaborat fins a tretze informes, dels quals només s’han donat a conèixer quatre, en els quals ofereixen algunes receptes per racionalitzar la despesa i fer més sostenible el sistema sanitari català. Entre l’ampli ventall de mesures destaquen les recomanacions per aprofundir en el copagament de fàrmacs, revisar la cartera de serveis de cobertura pública i replantejar les funcions dels professionals sanitaris.
El paper i les competències dels professionals sanitaris són precisament un dels eixos principals de l’informe i motiu essencial de la crítica sindical. Els autors de l’informe proposen revisar les competències dels professionals que integren els equips d’atenció primària (EAP) per reorganitzar l’atenció de la demanda aguda. Segons aquesta idea, els metges haurien d’incrementar la transferència de tasques al personal d’infermeria perquè assumeixi més responsabilitats, sobretot en el control de les patologies cròniques i les consultes de baixa complexitat, i a la seva vegada les infermeres haurien de cedir funcions a les auxiliars d’infermeria. El traspàs de competències arribaria fins i tot als professionals no sanitaris, que assumirien responsabilitats clíniques com l’elaboració d’informes o la sol·licitud de proves amb la introducció de l’anomenada "consulta administrativa".
Per a MC, la voluntat de reduir les competències mèdiques "no és una novetat" però confirma l’estratègia denunciada pel sindicat d’implantació de la "medicina sense metges", un model de prestació que minimitza les funcions dels facultatius per justificar la reducció de les plantilles mèdiques. A parer de l’organització, no hi ha evidències “homologables i concloents” que garanteixin la seguretat clínica si els metges perden atribucions, al contrari, "si els espais de relació i contacte entre el metge i el pacient es redueixen, també ho farà la qualitat assistencial", avisa l’organització. El sindicat mèdic considera que "no és casual" que l’informe apunti en la direcció de fer més residual el paper dels facultatius en el primer nivell tenint en compte que entre els seus autors "les infermeres gairebé dupliquen els metges" (11 infermeres i 6 metges).
La rellevància del model d’atenció no presencial i l’objectiu de reducció del nombre de visites també són blanc de les crítiques de MC que alerta que l’assistència "presencial o no" és un acte mèdic que s’ha d’oferir "amb totes les garanties clíniques, jurídiques i professionals". Per promoure el bon ús del sistema, el CASOST recomana no atendre "al ciutadà que va a una dispositiu assistencial inadequat", una mesura que MC considera "molt desafortunada" i contrària al codi de deontologia professional.
No obstant això, el sindicat valora en positiu les propostes de desburocratització i d’eliminació de "programes de salut estèrils que no han acreditat la seva eficàcia clínica o preventiva i que resten recursos assistencials necessaris per al sistema". Aquí s’inclouen programes com el de salut a l’escola o d’onada de calor que MC havia qüestionat amb anterioritat.
En aplicació
L’organització qualifica com a "paradoxa" que el Govern promogui la constitució del Pacte Nacional de la Salut de Catalunya que ha d’establir les bases per a la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic, mentre disposa "des de fa tres anys" d’informes que plantegen un model "allunyat del consens polític i social".
Tot i el caràcter no vinculant de les propostes, el sindicat tem que alguns dels seus principis s’estiguin aplicant "sense un debat professional, social i polític previ" en la reorganització territorial i els canvis en el model de gestió que el departament de Salut està impulsant a Girona, amb el projecte CIMS, a Lleida, amb el nou ens gestor dels serveis sanitaris i a Barcelona amb el projecte assistencial del CAP Casernes. "S’està duent a terme una reforma substancial de l’atenció primària per la porta del darrere i sense la participació dels professionals", denuncia.
