Metges de Catalunya reivindica l’ICS com a model d’èxit i veu “innecessària” la seva reformulació

Metges de Catalunya (MC) considera que l’actual model d’organització de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un exemple d’“èxit” que ofereix un resultats extraordinaris tant en termes clínics com en eficiència i satisfacció dels usuaris. El sindicat afirma que el projecte de reformulació dissenyat per Salut, que preveu la fragmentació de l’ICS en empreses públiques que agrupen hospitals i centres d’atenció primària (CAP), és “innecessari” i genera “malfiança” entre els professionals. L’activació de la reforma per mitjà d’una prova pilot als CAP gironins, tal com ha reclamat la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), no s’hauria de produir, segons MC, sense endegar prèviament un “ampli debat polític i social” sobre el futur del model de sanitat pública de Catalunya.

Per MC, la validesa de l’ICS com a gran empresa pública es demostra amb la “bona salut” de les seves finances que, tot i les retallades, ha pogut tancar l’exercici de 2012 amb un superàvit de 109 milions d’euros. En aquest sentit, l’organització destaca que la pèrdua del control econòmic és un dels riscos del projecte de fragmentació, ja que les noves empreses sanitàries es regularan en base al dret civil i mercantil que “defuig les garanties dels rígids controls administratius”.

Amb aquesta variació jurídica, Salut aconsegueix que les entitats creades se surtin de la comptabilitat pública i el seu possible dèficit no computi als resultats de l’Administració. A parer del sindicat, aquesta solució permet que les empreses sorgides de la divisió de l’ICS “eludeixin els mecanismes públics de control econòmic i de gestió” i d’aquesta manera es podrien arribar a repetir les “pràctiques irregulars” que han estat detectades a la xarxa sanitària concertada.

Respecte a l’increment de l’autonomia de gestió que la societat de metges de família assenyala com un dels motius per donar suport a la divisió de l’ICS, MC comparteix la necessitat de dotar els facultatius de més capacitat de decisió i control dels recursos, però alerta que el pla de Salut només “multiplicarà les estructures de gestió i de govern” i els professionals “continuaran aïllats dels organismes rectors”.

Segons el secretari general de MC, Francesc Duch, “no s’ha de confondre l’autonomia de gestió amb l’autonomia dels gestors i dels comandaments”. Així, l’evolució de l’ICS no pot suposar que les decisions de planificació es deixin “ens mans de cada gestor o gerent”, augmentant els riscos d’establir “greuges comparatius” entre els centres i entre els professionals, com està passant amb la implantació de la jornada de 37,5 hores setmanals. 

Duch adverteix a més que el projecte de reformulació comportarà la “progressiva laboralització del personal sanitari”, que perdrà drets i tindrà més dificultats per treballar a la sanitat pública.

La disponibilitat d’un major pressupost per a l’assistència primària “tampoc és una certesa”. Tot i que la potenciació del primer nivell assistencial és “imprescindible”, Duch recorda que totes les reorganitzacions sanitàries territorials han comportat a la pràctica la transferència de recursos de primària cap a altres nivells assistencials “més deficitaris”.

Així i tot, el secretari general de MC assegura que el perill més gran del projecte és que amb la creació d’empreses públiques i les seves societats instrumentals, es “reprodueixin escàndols” com els que s’estan investigant a la comissió de sanitat del Parlament, a conseqüència de la “laxitud dels controls públics”.