“La situació de la sanitat catalana, com la de tots els serveis de l’estat del benestar, és de paràlisi absoluta. No hi ha projectes a curt, mig ni llarg termini. El problema principal radica en el fet que no tenim pressupostos –s’han prorrogat durant dos anys seguits– i ens urgeix posar-los al dia, perquè el finançament de la sanitat, en aquests moments, està molt per sota del que necessitaríem”. Així de categòric s’ha mostrat aquest diumenge el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, en una entrevista a El Periódico, després de conèixer-se que Catalunya és la comunitat autònoma amb una major taxa de pacients en espera per a una intervenció quirúrgica per cada 1.000 habitants i, a més, amb un augment significatiu dels temps de demora, tant per entrar a quiròfan com per fer-se una prova diagnòstica o visitar l’especialista.
Per a Puig, aquestes pròrrogues pressupostàries han tingut uns efectes molt nocius per al sistema, sobretot, perquè les despeses en matèria de salut han augmentat cada any. Això, ha originat “retards de cara al ciutadà, així com una disminució i un desfasament important en la tecnologia, i una falta de recursos humans”.
El dirigent sindical ha recalcat que, mentre el pressupost global de la Generalitat ha augmentat un 4,6% en els darrers nou anys, el que es destina a Salut ha caigut un 10,1%. “Tenim un problema de voluntat política. La manera com es reparteix el pastís, sigui gran o petit, és una decisió política i ara tenim mil milions menys respecte al que teníem el 2010, però la pèrdua acumulada és de 10.230 milions, quan tots ja sabíem que la sanitat estava infrafinançada”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha comparat la despesa pública en salut sobre el producte interior brut (PIB) de Catalunya respecte a la dels països europeus del seu entorn: “Mentre que aquí n’invertim un 3,7%, Espanya ho fa un 6,2%, Alemanya un 9,5% i França un 9,3% –la mitjana de l’Europa dels quinze és del 7,2%”.
Una de les conseqüències d’aquesta falta d’inversió és, segons Puig, l’augment de les persones que tenen contractada una assegurança sanitària lliure. “Aquest és el resultat d’aquesta política: donar vida, any rere any, a l’assistència privada i anar disminuint la pública”, ha conclòs.
