El nou secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, vol virar la nau del sindicat cap a una política basada en el diàleg permanent amb els diferents actors del sistema sanitari, a fi de buscar “punts de trobada” on tots puguin sortir guanyant. Així ho explica en una entrevista publicada aquest dilluns a Diario Médico, en la qual reconeix que es va presentar al càrrec de la Secretaria General per enfortir un dels motors que mouen l’organització: la negociació sindical. “En el sindicat, ens hem afrontat a moltíssima gent i teníem raó, però l’estratègia no ha donat resultat. Ara cal potenciar els llaços amb tots els agents de la sanitat: col·legis de metges i d’infermeria, altres sindicats, patronals i polítics”, afirma.
Un dels reptes que es proposa és convèncer, amb arguments concloents, els gestors sanitaris perquè inverteixin prou en el sistema, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat laboral dels metges i recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers cinc anys de retallades.
Puig destaca que la reducció dels pressupostos no ha acabat afectant l’atenció a la població gràcies als professionals –principalment els metges– que han hagut d’“absorbir” l’impacte de la tisorada, però adverteix que els treballadors no poden continuar fent sobreesforços sense rebre res a canvi. “Seguim donant el do de pit, atenent el pacient com si no passés res, però això té un límit i s’ha de reaccionar abans que l’edifici s’enfonsi”, manifesta.
D’altra banda, el nou responsable de MC lamenta, en declaracions a Redacción Médica i a El País, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2016, que qualifica d’“una de les pitjors notícies polítiques de l’any”. Puig considera “vergonyós” que s’hagi hagut d’ajornar l’inici de la recuperació del sistema no per motius econòmics (els nous comptes per a salut preveien un increment de 316 milions d’euros), sinó per falta de capacitat política per assolir un acord.
“S’ha perdut una oportunitat d’or per recuperar part del que es va perdre amb les retallades –es queixa– i el pitjor és que ho acabaran pagant els professionals i els pacients”.
Pel que fa al procés català i al futur del sistema sanitari, tan sols demana que els avatars polítics incideixin “el mínim possible” en la marxa de la sanitat. “Independentistes o no independentistes, estem d’acord en una sanitat pública i de qualitat. Des del sindicat, ens esforçarem perquè això es compleixi, al marge de les tensions polítiques”, afirma.
Alhora, reclama als gestors que vegin els metges “més com a socis que com a empleats”, ja que l’execució del 80% del pressupost del Sistema Nacional de Salut (SNS) depèn dels facultatius. “No hi ha més remei que veure’ns com a gestors”, recalca i, per aquest motiu, reivindica una interlocució directa amb els poders públics. “Hem de treballar de la mà dels responsables polítics i econòmics, d’igual a igual. No pot ser que algú et digui què és el que has de fer, quan i com ho has de fer, si la responsabilitat i la formació és teva. Cal implicar els metges”.
