La subcontractació d’entitats privades per gestionar sistemes sanitaris públics està relacionada amb un augment significatiu de les taxes de mortalitat. Així ho indica un estudi elaborat per investigadors de la Universitat d’Oxford publicat aquest juliol a la revista The Lancet Public Health. Segons conclou aquest, “molt probablement” això és conseqüència d’un “empitjorament de la qualitat de l’assistència sanitària”, una afirmació que no ha sorprès a Metges de Catalunya (MC).
L’informe analitza l’impacte de la privatització de serveis en 173 àrees sanitàries del Regne Unit entre 2013 i 2020 i revela que les taxes de mortalitat tractable –és a dir, pacients que haurien sobreviscut en cas d’haver rebut un diagnòstic precoç i una bona atenció sanitària– es van estancar i van començar a pujar el primer any estudiat, trencant la tendència a la baixa que s’havia mantingut durant la dècada anterior.
Els autors de l’estudi conclouen que un increment anual d’un punt percentual en les externalitzacions al sector privat amb ànim de lucre es correspon a un augment de la mortalitat evitable del 0,38% o de 0,29 morts per cada 100.000 habitants l’any següent. Concretament, estimen que la privatització del sistema sanitari anglès promoguda pel govern conservador de David Cameron a partir de 2012 està relacionada amb “557 morts evitables addicionals” en les àrees analitzades.
Una de les teories que sostenen els investigadors sobre l’existència d’aquest vincle és que la reducció de despeses per part de proveïdors amb ànim de lucre implica disposar de més serveis, però que acostumen a ser de menys qualitat. Per tant, aquesta situació condueix a “una pitjor atenció mèdica i pitjors resultats de salut” per part d’aquestes empreses, essent “l’únic tipus de subcontractació associat a l’augment de la mortalitat”.
D’altra banda, adverteixen de la possibilitat de que es tracti d’un efecte indirecte, provocat pel fet que “la subcontractació incrementa la pressió general sobre el sistema”. Segons explica a El País José Ramón Repullo, professor de Planificació i Economia de la Salut, “les empreses amb ànim de lucre es queden amb els serveis més rentables i els pacients amb menor risc i comorbiditat”. Això produeix un drenatge que deixa els centres públics amb menys recursos i la responsabilitat d’atendre els pacients amb més necessitats i pitjor pronòstic –tot i no disposar del personal ni els recursos suficients–.
Pel que fa a Espanya, Sergio García Vicente, membre de la junta directiva de l’Associació Economia i Salut (AES), lamenta les dificultats per realitzar un anàlisis com aquest a causa del “biaix de dades” que existeix sobre derivacions de pacients d’hospitals privatitzats cap a centres públics. Així mateix, destaca que cal anar amb compte a l’hora de traslladar aquí els resultats del Regne Unit, ja que a Espanya “el sector privat té un pes molt major i està més integrat amb el sistema públic”.
Per la seva part, MC recorda que sempre ha defensat la gestió pública com “la millor fórmula de prestació d’un servei bàsic i fonamental per a la ciutadania com ho és la sanitat”, advertint que la contractació a tercers amb ànim de lucre és “una via per transferir recursos públics al sector privat”. Aquest és un pensament que comparteix la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP): “Els recursos econòmics destinats a les privatitzacions debiliten la sanitat pública i afavoreixen altres interessos. El desitjable seria reinvertir-los al sistema per fer-lo més fort i eficaç”, sosté el seu portaveu.
