Una sentència del Jutjat Social n.13 de Barcelona obliga l'Institut Català de la Salut (ICS) a compensar les guàrdies de presència física d'un metge de l'Hospital de Bellvitge amb descansos laborals, sempre que la jornada setmanal sobrepassi les 40 hores. El demandant, que en cap cas havia sol•licitat l'exempció ni la limitació de les guàrdies, havia reclamat que la compensació de les guàrdies fos horària en lloc d'econòmica (la retribució és l'opció majoritària elegida entre els facultatius), al·legant motius de salut. La demanda, interposada pel Sindicat de Metges de Catalunya (SMC-CESM), es fonamenta en l'article 164 de l'Ordre de 7 de juliol de 1972 del Ministeri de Sanitat que estableix l'obligatorietat de les guàrdies mèdiques i la seva compensació horària o econòmica corresponent. L'ICS s'oposava a la sol·licitud adduint que aquesta ordre està derogada, però el jutge ha dictaminat que la derogació afecta "exclusivament als hospitals gestionats per l'INSALUD, deixant fora del seu àmbit d'aplicació les comunitats autònomes amb servei de salut propi, com és el cas de Catalunya". La sentència reconeix que la petició del demandant és "infreqüent", però ajustada a dret, als principis generals de l'Ordenament Laboral, a les directrius europees i a la legislació internacional sobre el treball, "ja que totes contemplen el dret del treballador a una jornada setmanal màxima, ja sigui basant-se en el seu dret al descans o a l'oci o per motius de salut". El SMC-CESM expressa la seva satisfacció per la sentència i considera que es tracta "d'un nou pas per protegir el dret a la salut del treballador, ja reconegut a la directiva europea 93/104 sobre ordenació i distribució del temps de treball".