Al voltant de 115.000 persones han perdut la vida a Espanya a conseqüència de la COVID-19 des de l’inici de l’epidèmia, augmentant l’excés de mortalitat fins a nivells que no es veien des de fa molts anys. Aquest indicador està directament relacionat amb l’esperança de vida de la població, que també s’ha vist perjudicada i ha trencat la tendència a l’alça dels darrers temps. Mentre països com França, Bèlgica, Suïssa i Suècia ja van aconseguir tornar el 2021 a nivells d’esperança de vida similars als dels anys previs a la pandèmia, Espanya encara es troba força lluny d’aconseguir-ho, ja que el seu sistema de salut està malferit des de fa més d’una dècada i encara arrossega els efectes de les retallades. Per això, Metges de Catalunya (MC) insisteix en la necessitat urgent de millorar-lo, dotant-lo de més recursos econòmics i humans per tal de poder revertir la situació.
Una nova investigació publicada aquesta setmana a la revista Nature Human Behaviour, que ha analitzat les dades de 29 països entre 2015 i 2021, indica que entre 2020 i 2021 es va produir una recuperació de l’esperança de vida de 7,6 mesos al nostre país. No obstant, la davallada d’aquesta que va provocar el coronavirus va ser de 15 mesos al passar dels 83,55 anys de mitjana el 2019 als 82,35 anys el 2020, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per tant, encara es troba 7,4 mesos per sota dels nivells prepandèmia.
A principis de setembre, dades de l’oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat) van situar Espanya com el segon país amb la taxa d’excés de mortalitat més elevada: un 16,7%, gairebé el triple que la de la Unió Europea –6,2%–. Després d’un estiu on el nombre d’òbits ha arribat a màxims històrics, el Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’Institut Carlos III (ISCIII) indica que l’excés de morts encara continua a l’alça. En tan sols un mes i mig, l’excés de mortalitat a Espanya s’ha incrementat un 6,12%, passant de 30.856 persones a 32.744. D’aquestes, 3.282 són de Catalunya, essent la tercera comunitat autònoma on s’han registrat més morts de les previstes aquest 2022.
Són molts els motius que els experts assenyalen com a possibles causes d’aquest excés, però encara no hi ha cap explicació oficial. Tot i això, l’endarreriment en els diagnòstics, la desatenció de les afeccions no COVID-19 i els efectes secundaris de la pandèmia protagonitzen bona part de les hipòtesis. Un estudi realitzat per l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), el Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample i l'Hospital Clínic de Barcelona, demostra que el 2020 es va disminuir notablement la detecció de certes malalties respecte la mitjana de 2017-2019. Per exemple, va haver un 50% menys de casos de malaltia pulmonar obstructiva crònica, un 48% menys de cardiopaties isquèmiques, un 46% menys d’hipotiroïdisme i un 45% menys de melanomes, entre d’altres.
El sindicat mèdic porta advertint d’aquesta situació des del començament de la pandèmia, doncs el nostre sistema de salut es troba malmès des de molt abans de l’arribada del virus i aquest només ha empitjorat una situació que s’arrossega des de fa més d’una dècada. D’aquesta manera, MC insta de nou el Govern a dotar la sanitat dels recursos necessaris per a poder reduir les llistes d’espera i contractar més professionals facultatius per, així, poder reduir la sobrecàrrega assistencial. “Només així es podrà oferir una atenció de qualitat a la ciutadania, possibilitant la detecció precoç de moltes malalties per a poder tractar-les a temps, reduir l’excés de mortalitat i revertir la davallada de l’esperança de vida”, remarca l’organització.
