Dos anys i mig després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, l’excés de mortalitat a Europa encara continua totalment disparat i, segons les últimes dades publicades per l’oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat), Espanya és el segon país amb la taxa més elevada: 16,7%. La xifra gairebé triplica la de la Unió Europea (6,2%) i només la supera Portugal, que presenta un augment de la mitjana de defuncions del 23,9% respecte a les registrades entre 2016 i 2019. Per tal de poder revertir la situació, Metges de Catalunya (MC) reclama una millora del sistema sanitari.
Aquest estiu el nombre d’òbits ha arribat a màxims històrics des que es tenen dades, essent fins i tot més mortal que els dos anteriors, quan estàvem en plenes segona i cinquena onades de la pandèmia. Així ho indiquen les estadístiques que recull el Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’Institut Carlos III (ISCIII), que només durant el mes de juliol ha notificat 44.722 morts a tot l’Estat –11.318 més de les estimades–, 6.461 de les quals han sigut a Catalunya –1.312 per sobre de les previstes–.
L’excés de mortalitat a Espanya en el que portem d’any ja suma 30.856 persones, que és un 26% més del que va haver al llarg de tot el 2021 –24.490–. Andalusia (4.026), la Comunitat Valenciana (3.848), Castella i Lleó (3.128) i Catalunya (2.979) són les comunitats autònomes amb pitjors xifres, les quals fàcilment continuaran en augment atès que encara queden quatre mesos perquè acabi el 2022.
A pesar de la fi de la setena onada i que les UCIs es troben pràcticament buides de pacients COVID-19, part de les defuncions continuen estant relacionades amb els efectes secundaris del contagi de les noves variants del virus. D’altra banda, el 22,7% de l’excés de morts han estat causades per les onades de calor, doncs entre juny i agost més de 4.600 persones han perdut la vida per motius relacionats amb les altes temperatures –575 d’elles a Catalunya–. Tot i això, el conjunt d’aquestes no es correspon ni tan sols a la meitat del total de pèrdues.
Per ara només existeixen hipòtesis sobre els motius d’aquest excés de mortalitat tan elevat, però alguns experts assenyalen la desatenció de les malalties no COVID-19, l’endarreriment en els diagnòstics i la baixa detecció de càncers durant la pandèmia com un dels principals. L’envelliment de la població, tot i que no explica aquest fenomen, també n’és un factor clau al tractar-se d’un grup cada cop més vulnerable. De fet, el 71,4% de l’excés de defuncions produït des del gener es correspon a persones majors de 85 anys, segons dades del MoMo.
En aquest sentit, MC recorda que a l’inici de l’epidèmia ja va advertir que “la manca de recursos a la sanitat pública tindria repercussions en la morbiditat i mortalitat de la població”, doncs el sistema sanitari públic català es troba castigat des de molt abans de l’arribada del virus i des d’aleshores encara ho està més. I és que la saturació del servei sanitari, sumada a la manca de personal, han dificultat la detecció de moltes malalties durant els dos anys i mig de pandèmia, endarrerint-ne el seu tractament i dificultant-ne la seva cura.
Així doncs, el sindicat mèdic alerta de la “necessitat urgent” de millorar el sistema sanitari, dotant-lo de més recursos econòmics i humans, per tal de poder acabar amb aquest excés de mortalitat tan elevat. “Cal reduir les llistes d’espera, disposar de més professionals per fer proves i oferir una atenció de qualitat i segura per a la ciutadania”, sosté l’organització. Així mateix, reclama que s’estudiïn els fets per tal de conèixer tots els motius pels quals s’està donant aquesta situació i, d’aquesta manera, poder prendre les decisions adequades per posar-hi fi i aturar aquest creixement de l’excés de morts.
