El dèficit crònic de personal que arrossega el sistema sanitari, les jubilacions massives previstes per aquesta dècada i l’elevada fuga de professionals joves a països estrangers amb millors condicions laborals i econòmiques, agreugen cada cop més la saturació que existeix a tots els nivells del sistema. Aquesta situació provoca una sobrecàrrega de feina cada cop més alarmant, ja que els professionals que hi treballen han de fer doblatges i escreixos de jornada per tal de poder cobrir tota la demanda assistencial, una tasca que no està prou valorada ni reconeguda.
I és que, segons l’última actualització de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que realitza l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el segon trimestre d’aquest 2023, uns 18.800 professionals de la salut de tot l’Estat han realitzat una mitjana de 104.000 hores extra a la setmana sense cap remuneració addicional per part de les administracions públiques o les empreses. Es tracta de 2.500 persones més que en el primer trimestre de l’any, de manera que hi ha hagut un increment del 15,34% dels afectats.
Si bé és cert que aquestes xifres han disminuït notablement respecte les de l’any passat –quan l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 encara era recent i la situació d’emergència de salut pública continuava vigent–, Metges de Catalunya (MC) considera “inadmissible” que avui dia gairebé 20.000 sanitaris facin hores extres no remunerades. “Això només fa que accentuar la necessitat de millorar les condicions laborals i retributives del personal sanitari, en general, i mèdic, en particular”, sosté el sindicat.
Cal recordar que, en termes generals, els professionals mèdics que treballen a Catalunya fa anys que es troben mal pagats en comparació no només amb els metges i metgesses d’altres països europeus, sinó també amb els d’altres comunitats autònomes d’Espanya, motiu que encara genera més malestar entre el col·lectiu.
Així doncs, MC manifesta que aquesta situació en què es troba el personal mèdic català, juntament amb la gran quantitat d’hores extres que aquest fa sense cobrar, justifica la necessitat cada vegada més urgent de dotar la sanitat pública de recursos suficients per poder contractar més personal que exerceixi la professió en unes condicions i amb unes remuneracions dignes. D’aquesta manera, no només s’estaria reconeixent més la labor dels professionals mèdics del nostre sistema de salut, sinó que també s’ajudaria a frenar la fuga de personal facultatiu.
