Metges de Catalunya (MC) ha posat xifres al dèficit de facultatius que arrossega l’atenció primària des de 2010, any en què van començar les retallades sanitàries. Coincidint amb la reunió de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut que ha presidit aquest dilluns la ministra de Sanitat, Mónica García, per abordar la manca de professionals al primer nivell assistencial, el sindicat ha calculat que a la sanitat pública catalana serien necessaris 1.600 facultatius d’atenció primària més per recuperar la mateixa proporció de professionals mèdics que hi havia l’any 2010.
I és que, segons dades del Consell de Direcció de l’Institut Català de Salut (ICS), entitat pública que gestiona el 80% dels CAP del territori, a data d’octubre de 2023 hi havia 6.389 facultatius d’atenció primària a Catalunya, mentre que al desembre de 2010 eren 6.645. Tretze anys després i havent patit les conseqüències d’una pandèmia, encara hi ha 256 facultatius menys al primer nivell de salut.
A més, els metges i metgesses dels CAP assumeixen un 8% més de visites anuals (26.180.290 de consultes el 2010 davant 28.303.861 el 2022), el que es tradueix en un increment de 500 visites més a l’any per facultatiu. Això tenint en compte que també s’ha produït un creixement del 3% en la quantitat de població assignada als equips d’atenció primària (7.653.253 persones l’any 2022) amb una freqüentació de 7,8 visites anuals per persona, mentre que l’any 2010 era de 6,3.
En aquest sentit, MC recorda que les visites són ara més complexes, degut a l’envelliment de la població i la prevalença de malalties cròniques —l’índex d’envelliment a Catalunya ha crescut un 29% entre els anys 2010 i 2023, segons dades de l’IDESCAT—, i que la tendència a l’alça de les patologies de salut mental es tradueix també en una major freqüentació de la població compresa entre els 20 i 55 anys.
Allau de jubilacions
La previsió de jubilació de 941 especialistes en medicina familiar i comunitària (MFiC) entre els anys 2022 i 2026, segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) de l’ICS, afegeix més tensió a les plantilles, ja que no tots els residents que es formen en aquesta especialitat es queden al sistema un cop acaben el MIR. De fet, el 40% dels facultatius en formació no continuen treballant a centres d’atenció primària de l’ICS després d’assolir el títol d’especialista, segons dades de la mateixa empresa pública. A aquest fet s’hi ha d’afegir que a les dues últimes convocatòries no s’han pogut cobrir totes les places MIR de medicina de família —Catalunya compta aquest any amb 56 residents de MFiC menys dels que tenia previstos— per la manca d’interès per l’especialitat dels nous graduats.
En declaracions a SER Catalunya, el vicesecretari general de MC, David Arribas, ha assegurat que la baixa fidelització dels residents es deu a que el sistema "no és temptador" i ha fet una crida a corregir els factors que tiren enrere els joves facultatius a l’hora de triar l’especialitat de MFiC, com són la sobrecàrrega assistencial, els problemes de conciliació i les poques oportunitats per a la recerca mèdica.
