El nou pla d’atenció sanitària a les residències: un altre impossible pels metges i metgesses d’atenció primària

Una metgessa de família amb una pacient d'una residència de gent gran

En els últims anys, la població dels països desenvolupats s’ha anat envellint progressivament i la previsió per Catalunya és que l’any 2040 els majors de 65 anys representin un 26,6% del total de la ciutadania. Aquesta realitat implica no només un increment en la despesa sanitària, sinó també la necessitat d’un major nombre de metges i metgesses de família adequadament formats per atendre a una població cada cop més envellida i amb més problemes de salut, la majoria dels quals són crònics. En aquest sentit, Metges de Catalunya (MC) recorda que l’atenció sanitària a les Residències de Gent Gran (RGG) depèn també de l’atenció primària.

Actualment, dels 376 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya, 317 (el 84,31%) tenen almenys una RGG assignada. Una atenció coordinada i una adequada càrrega de treball del personal sanitari de les residències podrien reduir els ingressos i trasllats en l’àmbit hospitalari i millorar la seva qualitat de vida, però aquesta només és la situació d’uns pocs centres. Això es va constatar durant la pandèmia de la COVID-19, amb la gran diferència de mortalitat que va haver entre les residències que estaven ben organitzades i dotades de personal sanitari suficient i les que no, evidenciant les mancances del sistema. 

Tal com insisteix l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els serveis de salut no poden funcionar sense personal sanitari i adverteix que el dèficit de finançament en formació i capacitació de personal, així com la inadequada dotació de personal sanitari dels equips, ens porten a un futur de desigualtat amb moltes dificultats per accedir a treballadors qualificats. 

Paral·lelament, ens trobem amb un greu problema de disponibilitat de metges de família al primer nivell assistencial, principalment degut a la gran càrrega de feina que s’hi pateix i les males condicions laborals i retributives, les quals fan l’especialitat cada cop menys atractiva per a les noves generacions. De fet, enguany ha estat el tercer any consecutiu que han quedat places MIR de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) sense cobrir, essent Catalunya la comunitat autònoma amb més vacants.

D’altra banda, a finals de l’any passat també es va publicar el nou Pla de desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les persones que viuen a les residències de gent gran, en el qual es preveu que les RGG estiguin totalment a càrrec de l’atenció primària i que els metges i metgesses que hi treballin formin part de l’EAP. La ràtio prevista és de 300 residents per professional, és a dir, que un sol facultatiu haurà d’atendre els problemes de salut de 300 persones amb les característiques d’edat avançada, alt grau de dependència, gran morbimortalitat, etc.

MC fa temps que alerta que la situació actual de manca d’especialistes en medicina de família al primer nivell és “molt crítica”, així com ho és la sobrecàrrega assistencial que pateix el col·lectiu des de fa anys i que no deixa d’empitjorar. En aquest context, el sindicat denuncia que la ràtio proposada en aquest nou pla d’atenció a les residències és “totalment insuficient i inassolible”, ja que no permet oferir una atenció adequada als usuaris.

Segons una ordre publicada el 2005 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), les persones grans amb un nivell mig o alt de dependència han de rebre un mínim de 10 hores anuals d’atenció directa d’un metge o metgessa. Segons la ràtio prevista al nou pla, cadascun hauria de dedicar-hi 3.000 hores anuals per complir-ho, el qual és “insostenible”. Amb la signatura del III Acord de l’ICS, la jornada del personal facultatiu és de 1.642 hores anuals, de les quals dos terços –unes 1.094 hores– són d’assistència directa. Per tant, la ràtio màxima de residents per professional hauria de ser de 109 usuaris per poder garantir-los les 10 hores anuals. 

Per aquest motiu, MC ha realitzat una enquesta entre els professionals facultatius d’atenció primària per conèixer l’estat actual de l’atenció a les residències de gent gran –resultats de la qual compartirà pròximament–, així com una nova revisió de la càrrega assistencial recomanada, de la que n’ha extret les següents conclusions:

  • La Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) destaca una manca de legislació respecte al nombre de treballadors sanitaris a les institucions de cures de llarga durada com són les RGG. Per aquest motiu, la SEGG fa un càlcul aproximat d’aquesta necessitat i recomana una ràtio d’un màxim de 150 residents per metge o metgessa especialista en Geriatria, és a dir, la meitat de la càrrega assistencial proposada pel nou pla d’atenció a les residències.
  • Per la seva part, la Unió Europea ha recomanat als estats membres que dediquin recursos i que treballin en  la línia de Nous Plans Nacionals de cures de llarga durada que siguin accessibles i de major qualitat. És evident que la formació dels professionals que hi treballin i un nombre adequat d’usuaris per facultatiu seran fonamentals per garantir una bona qualitat assistencial.