Metges de Catalunya (MC) commemora un any més el Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d’octubre des de l’any 1992, amb l’objectiu de conscienciar a la societat sobre els problemes de salut mental, mobilitzar esforços en suport d’aquests, lluitar contra la seva estigmatització i promoure iniciatives que en millorin l’atenció.
Sota el lema Treball i salut mental, un vincle fonamental, enguany s’ha posat el focus en la necessitat de prioritzar la salut mental en l’àmbit laboral, essent aquesta la temàtica internacional marcada per la Federació Mundial per la Salut Mental (WFMH, per les seves sigles en anglès). I és que disposar d’unes condicions de treball favorables millora notablement la salut mental de les persones, ja que ofereixen estabilitat i benestar al treballador o treballadora.
“La sobrecàrrega laboral, les jornades excessives i el mal ambient laboral són factors de risc, ja que generen un malestar i un esgotament que, si no es resolen, es cronifiquen”, subratlla la psicòloga clínica i secretària de l’Agrupació de Psicòlegs de MC, Xelo Casado. “No disposar d’unes condicions laborals que afavoreixin el benestar i l’estabilitat dels professionals pot provocar diversos problemes psicològics, com trastorns cognitius, alimentaris, addiccions, canvis de conducta i baixa autoestima, entre d’altres”, afegeix la també psicòloga clínica i interventora de l’Agrupació, Anna Robert.
Segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l’any 2023 Espanya va batre el seu rècord de baixes laborals relacionades amb trastorns mentals i de comportament al registrar-ne gairebé 600.000, un 15,8% més que l’any anterior, essent Catalunya la comunitat autònoma més afectada. Aquesta dada s’ha duplicat en tan sols set anys, motiu pel qual cada vegada urgeix més aplicar mesures que garanteixin un entorn laboral segur que protegeixi la salut, tant física com mental, dels treballadors i treballadores.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el col·lectiu mèdic és un dels més afectats per trastorns mentals, sobretot després de la pandèmia, motiu pel qual s’han triplicat les consultes psicològiques. De fet, la Fundació Galatea, entitat que vetlla pel benestar dels professionals sanitaris, n’ha atès 5.300 per problemes de salut mental i emocional en els últims quatre anys, la meitat dels quals són metges i metgesses.
En aquesta línia, el sindicat mèdic reclama “polítiques fermes” a nivell institucional que impactin directament sobre les organitzacions i que permetin prevenir i controlar els factors de risc del personal facultatiu. “Els símptomes no apareixen tot d’una, sinó que es van instal·lant progressivament i, per tant, és molt important estar atents als senyals d’alarma. Hem de procurar el nostre benestar per poder seguir atenent a la població en bones condicions”, conclou Robert.
