Tal com va fer amb el decret de serveis mínims de la vaga de metges interns residents (MIR) convocada per Metges de Catalunya (MC) entre els dies 28 de setembre i 2 d’octubre de 2020, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a tombar l’ordre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que establia els serveis mínims de la segona tongada d’aturades dels residents que va convocar el sindicat mèdic del 19 al 24 d’octubre de l’any passat. Així, per segona vegada, els tribunals han manifestat que el decret vulnera el dret de vaga dels MIR, ja que l’Administració no va justificar "els factors o criteris que permeten valorar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura limitativa d’un dret fonamental".
El TSJC ha estimat el recurs presentat per MC per la falta de concreció, proporcionalitat i justificació dels serveis mínims decretats que, a més, recauen sobre un col·lectiu que, a parer del sindicat, no hauria d’estat sotmès a aquesta mesura, donat que no són treballadors que formin part de la plantilla estructural dels centres de salut, i que la seva finalitat prioritària és la formació i no la prestació de l’activitat assistencial.
En aquest sentit, els magistrats han destacat que "és palmari que l’ordre impugnada està mancada de la motivació necessària, en tant que no determina de manera ponderada i de forma individualitzada el número de MIR necessaris per garantir el normal funcionament dels centres i es refereix només a criteris genèrics, deixant en mans de la direcció dels centres afectats i a un moment posterior la determinació del personal per a la prestació dels serveis mínims". Així mateix, han remarcat que el decret "tampoc justifica en concret per què aquest personal és necessari en cada servei juntament amb el personal de plantilla per tal que aquest funcioni amb normalitat".
Per tot això, el TSJC ha anul·lat l'ordre de Treball per vulnerar el dret de vaga dels MIR i ha condemnat les parts demandades al pagament de les costes processals.
MC considera que aquesta sentència i l’anterior estableixen un precedent ferm que hauria de servir perquè en futures mobilitzacions no es limitin els drets dels residents i la seva capacitat de protesta de manera "il·legal i injustificada".