Un centenar de facultatius d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) convocats per Metges de Catalunya (MC) s’han reunit aquest dissabte al Casal del Metge de Barcelona per analitzar i debatre la situació de les condicions laborals dels professionals mèdics, un any després de la històrica vaga que durant quatre dies va alterar el normal funcionament del primer nivell assistencial català. La protesta, seguida per més d’un 70% del col·lectiu, va finalitzar amb la signatura d’un acord, el 29 de novembre de 2018, entre el sindicat mèdic i l’ICS que inclou mesures destinades a reduir la sobrecàrrega assistencial i millorar les condicions de treball de totes les especialitats mèdiques dels centres d’atenció primària (CAP).
El president del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill, ha estat l’encarregat de repassar els principals punts del pacte i ha demanat que els facultatius se’l facin seu i siguin "ferms” pressionant les direccions territorials perquè compleixin l’acord. “Hem de ser piconadores exigint que els contingents s’ajustin a la realitat de la població i a les seves característiques, perquè això és el que permetrà dimensionar correctament les plantilles i disminuir el número de visites”, ha exclamat. El responsable sindical també s’ha fet ressò dels resultats de l’enquesta realitzada per MC a 1.260 professionals (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) que, entre altres conclusions, constata que un 96% dels facultatius continua patint sobrecàrrega assistencial. “Hi ha hagut avenços, especialment allà on s’han aconseguit aplicar les mesures, però no es pot afirmar, com fa el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, que s’ha complert l’acord”, ha asseverat.
És per això que el sentiment i la voluntat majoritària dels assistents ha estat la de mantenir la pressió per aconseguir que s’implementin totes les mesures pactades. "Estàvem tan malament que fa un any ens vam mobilitzar massivament. Ara hem avançat, però no ho hem fet prou com per deixar de mobilitzar-nos", ha resumit un metge.
La salut laboral dels facultatius d’atenció primària, l’estrès, l’esgotament i la incidència de la síndrome del burn out, han estat alguns altres dels punts calents de l’assemblea. Les experiències narrades pels professionals sobre l’acumulació de visites, l’escàs temps per a l’atenció dels pacients i el fet que no se substitueixin les baixes, ni les jubilacions ni les vacances, ha reflectit el grau d’insatisfacció que roman entre el col·lectiu un any després de la mobilització. En aquest sentit, la secretària de salut laboral de MC, Rosa Alcolea, ha explicat que la llei de prevenció de riscos laborals estableix que és el treball el que s’ha d’adaptar al treballador i no a la inversa. “No podem perdre la nostra salut i malmetre la nostra vida personal per tapar les deficiències del sistema”, ha reblat.
En la mateixa línia s’ha manifestat un dels metges de família presents a l’assemblea: "Una empresa amb necessitats de cobertura no pot ser rígida amb els treballadors que disposa, per la qual cosa la flexibilitat ha de ser prioritària per gestionar la sobrecàrrega que genera el dèficit de professionals”. Igualment, una facultativa especialista en pediatria ha assegurat que l’estudi de càrregues presentat per l’ICS no dimensiona correctament la necessitat de pediatres als CAP. “Si al dèficit de professionals hi sumem que no se substitueixen les baixes, ens trobem amb una sobrecàrrega desesperant a les consultes de pediatria”, ha afegit.
DPO en el punt de mira
El complement variable per objectius (DPO) segueix sent qüestionat pels facultatius d’atenció primària i així ho han expressat diverses intervencions durant l’assemblea. La fórmula consistent a vincular una part de la retribució dels professionals a criteris de control de l’activitat com, per exemple, la despesa farmacèutica, és titllada d’“economicista” i genera indignació entre el col·lectiu mèdic. Així, consideren que els objectius fixats, en alguns casos, fomenten la mala praxi i, en altres, es troben desfasats respecte a les recomanacions de les guies de pràctica clínica, no són assumibles i no aporten valor a l’assistència.
D’aquesta manera, l’auditori ha emplaçat MC a abanderar la lluita contra la DPO, instant els facultatius a no signar els objectius perquè la pràctica clínica “no es vegi condicionada per factors aliens” i exigint que la retribució vinculada al complement s’integri de manera definitiva en la nòmina dels professionals, tal com passa en altres comunitats autònomes.
D’altra banda, el fet que les direccions d’equips estiguin moltes vegades ocupades per professionals no mèdics genera controvèrsia entre els facultatius. “De la mateixa manera que no seria comprensible que el servei de cardiologia d’un hospital estigués dirigit per un professional que no fos cardiòleg, no hauria de ser possible que un equip d’atenció primària no compti amb un lideratge mèdic”, ha apuntat un dels assistents. Un exemple que, com han assegurat diversos ginecòlegs presents en l’assemblea, es pot traslladar a l’atenció primària amb els equips de ginecologia dirigits per llevadores.
Per tancar l’acte, Javier O’Farrill ha garantit que el sindicat treballarà sobre totes les inquietuds que s’han debatut en l’assemblea i ha assenyalat que el gran objectiu del Sector Primària ICS de MC és la consecució del compliment de l’acord de sortida de vaga i l’increment del pressupost destinat a l’atenció primària. “Ara toca que fem complir l’acord i que el pressupost de primària representi el 25% del total de Salut”.
