Javier O’Farrill: "La dificultat per accedir al metge de capçalera és conseqüència de les retallades"

Javier O'Farrill

El president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC), Javier O’Farrill, entrevistat aquest dilluns pel programa ‘Hoy por hoy’ de la Cadena Ser, ha atribuït a les retallades sanitàries i, especialment, als ajustos que des de l’any 2010 ha patit l’atenció primària de salut, la demora per accedir al facultatiu de referència de cada pacient. “Qualsevol persona que tingui una necessitat d’assistència és atesa, però és cert que per a les visites programades el temps d’espera pot superar les tres setmanes en algun centres”, ha afirmat O’Farrill que ha assenyalat fins a tres motius pels quals és habitual que se superi el termini màxim de referència de 48 hores per a les consultes programades d’atenció primària que estableix el Servei Català de la Salut (CatSalut).

En primer lloc, el responsable sindical ha apuntat al dèficit de professionals. “En nou anys s’han perdut 850 facultatius d’atenció primària, no es cobreixen les baixes ni les absències, previstes o imprevistes, i no s’ajusten les visites i el nombre de pacients assignats als professionals amb reducció de jornada”, ha explicat. Una situació que es veu agreujada per l’evolució socioeconòmica de la població, cada vegada més envellida, més precària i amb més demanda d’assistència sanitària.

El segon factor que ha destacat O’Farrill ha estat l’alteració de les dinàmiques de treball, també com a resultat de la política de retallades. Així, l’increment del temps d’espera per a la derivació a altres especialistes i per a la realització de proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques ha provocat que la freqüència d’us del primer nivell assistencial també sigui més gran. “L’atenció primària pateix una gran tensió arreu de l’Estat”, ha remarcat.

Finalment, el tercer motiu que ha esgrimit O’Farrill són els factors externs que afegeixen sobrecàrrega a les consultes. En aquest sentit, ha demanat que els facultatius deixin de fer tasques burocràtiques, com els justificants escolars o laborals, o els certificats de fe de vida, i ha instat l’Administració a reforçar l’educació sanitària de la població per promoure un ús adequat dels serveis sanitaris.