Lleonart: "Ser atès per un metge serà cada cop més difícil"

Xavier Lleonart

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha llançat un nou advertiment sobre l’avenç de la "medicina sense metges" i ha assegurat que veure un metge, "en el sentit més literal del verb", serà cada cop més difícil al sistema sanitari públic. En un article d’opinió publicat a La Vanguardia, Lleonart ha explicat que els grans avenços tecnològics, com la robòtica o l’atenció assistida per intel·ligència artificial, conjuntament amb la cessió de competències mèdiques a altres categories professionals, són decisions alineades en una estratègia de gestió que "únicament es preocupa per la reducció de costos", encara que es presentin com a “grans avenços científics i com una millora de l'accessibilitat, l’eficiència i la seguretat clínica".

El responsable sindical ha afirmat que la crisi de professionals mèdics es dona majoritàriament als països amb sistemes de cobertura sanitària universal, finançats amb els impostos de la ciutadania. “La sanitat pública és un instrument polític i qualsevol proposta de modificació dels seus trets bàsics (universalitat, gratuïtat i àmplia cartera de serveis) xoca amb l'electoralisme. Ningú vol obrir un meló que pugui fer-li perdre vots, per tant, el sistema ha de ser sostenible, reduint costos de personal, especialment de metges i metgesses perquè són els més cars de produir i mantenir", ha argumentat.

Per fer possible la sostenibilitat, els gestors sanitaris apliquen, segons Lleonart, la "fal·làcia de la bata blanca", una actuació consistent a "situar un professional amb una bata blanca darrere d'una taula o taulell i així la ciutadania se sent atesa". La formació o les capacitats d’aquest professional, i la qualitat assistencial que pot oferir, són secundàries perquè "el més important és mantenir la porta oberta". Amb tot, ha afegit que la transferència de competències es du a terme amb molta cautela per no saltar-se la llei d'ordenació de les professions sanitàries. "És el personal facultatiu qui segueix validant els actes mèdics –que no fan– amb la seva signatura, i qui segueix sent subsidiari de les conseqüències jurídiques d'aquestes actuacions".

Lleonart, que ha reivindicat la medicina com un "art" i ha remarcat el "valor insubstituïble del contacte humà", ha lamentat que pacients i professionals acceptin aquestes transformacions perquè "davant la sobrecàrrega de treball i les llistes d'espera, estem disposats a fer gairebé qualsevol cosa que suposi un canvi d'escenari".

No obstant això, el secretari general del sindicat mèdic ha assenyalat també que la conseqüència d’aquesta política és l’auge de les assegurances privades de salut, en què els pacients "busquen tot el que han perdut al sistema públic: accessibilitat, agilitat i visita directa amb el metge de referència".