MC acusa l’ICS de “triomfalista” i nega categòricament que s’hagin complert les millores pactades durant la vaga d’atenció primària

Metges de Catalunya (MC) titlla de “triomfalista el balanç que ha fet aquest dimecres el director gerent del Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, que ha donat per executades les mesures pactades el novembre passat per sortir de la vaga de facultatius convocada pel sindicat. L’organització subratlla que la pressió assistencial i, en conseqüència, l’excés de càrrega de treball persisteixen en molts equips d’atenció primària (EAP) –un 78% dels professionals així ho percep, segons una enquesta interna feta per MC a 1.190 facultatius– i que, “en cap cas”, l’empresa han complert al cent per cent les dues mesures fonamentals per redreçar la situació: adequar la població assignada a cada facultatiu i establir un temps idoni per a cada tipus de consulta que s’ajusti al temps assistencial.

Per aquest motiu, el sindicat exigeix a l’ICS que continuï esmerçant esforços per aplicar, al més aviat possible, de manera homogènia i a tot el territori, els acords signats per millorar la qualitat assistencial i les condicions de treball dels més de 5.700 facultatius de l’atenció primària de l’ICS. En cas contrari, no descarta endegar de nou mesures de pressió, davant l’incompliment dels compromisos assumits per l’Administració.

Puntualitzacions de MC al balanç de l'ICS

  • L’ICS només ha contractat 122 nous metges de família dels 309 que falten a Catalunya, segons l’estudi de càrregues de treball elaborat pel mateix ens. Algunes d’aquestes noves contractacions són per substituir facultatius que s’han jubilat i no comporten cap increment de plantilla. D’altra banda, només 17 professionals han decidit allargar de forma voluntària l’edat de jubilació.
     
  • L’ICS està suplint la falta de personal gràcies al sobreesforç que fan 792 metges de família que han acceptat assumir més càrregues de treball. Ara bé, aquest sacrifici no és sostenible en el temps i, per tant, s’ha de considerar una mesura provisional, en espera de noves contractacions.
     
  • L’ICS ha presentat amb cinc mesos de retard sobre la data prevista (31 de gener) l’estudi de càrregues de treball de pediatria. Així, els pediatres estan assumint una demanda assistencial extra (fins a un 40% més de  visites) que no ha estat reconeguda ni compensada.
     
  • L’ICS encara no ha presentat l’estudi de càrregues de treball de les unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT), previst per al 31 de març passat, ni tampoc els corresponents a les especialitats d’odontologia i ginecologia, previst per al 30 de juny, que han de servir per adequar les plantilles. Mentrestant, aquests professionals estan patint una sobrecàrrega laboral no reconeguda ni compensada.
     
  • L’ICS només ha establert un temps mínim adequat per a cada tipus de visita en un 60% dels equips d’atenció primària (EAP), segons un estudi de MC. D’aquesta manera, incompleix un punt cabdal de l’acord de sortida de vaga: un temps de 12 minuts per visita presencial (inclosa la visita de demanda aguda o urgències), el mínim reconegut per garantir una correcta atenció mèdica, amb qualitat assistencial i seguretat clínica per als pacients. En el cas de les visites d’urgències, l’incompliment és més habitual. L’ICS també infringeix sovint el temps de sis minuts per a les visites no presencials.
     
  • L’ICS només ha respectat la proporcionalitat de jornada assistencial (2/3) i no assistencial en un 20% dels EAP, segons un estudi de MC.
     
  • L’ICS només ha adequat el nombre de pacients assignats per facultatius en funció de les característiques de la població en un 60% dels EAP, segons un estudi de MC. En aquest sentit, un 78% dels facultatius d’atenció primària assegura tenir la mateixa càrrega de treball que abans de l’acord de sortida de vaga.
     
  • Menys d’un 50% dels 292 metges interns residents (MIR) de medicina familiar i comunitària que han acabat enguany la seva formació a centres de l’ICS es quedaran a treballar a la xarxa d’atenció primària pública, com a conseqüència de la sobrecàrrega de treball persistent al primer nivell assistencial.
     
  • L’ICS no ha posat en marxa cap acció per garantir l’assoliment dels nivells III i IV de la carrera professional per part dels facultatius d’atenció primària, tal com recull l’acord de sortida de vaga.
     
  • L’ICS ha incrementat en 11 milions d’euros el pressupost reservat a cobrir les substitucions –en total ascendeix a 22 milions d’euros– de tots els grups professionals de l’atenció primària i no tan sols del personal facultatiu. MC considera que aquest augment no és suficient per garantir una accessibilitat adequada.
     
  • L’ICS no supleix la majoria d’absències per baixes, vacances o formació, malgrat que hi ha facultatius que voluntàriament s’han ofert per fer més hores d’assistència. El motiu és que moltes direccions de centres d’atenció primària (CAP) asseguren que ja no tenen pressupost per cobrir aquestes absències, circumstància que empitjora de forma notable les llistes d’espera per accedir a les consultes.
     
  • L’ICS encara no ha adaptat les càrregues de treball a un 65% dels facultatius d’atenció primària que gaudeixen de reducció de jornada per cura d’un fill. Aquests professionals estan atenent els mateixos pacients que els facultatius amb jornada completa, però amb menys temps per a l’assistència, fet que els obliga sovint a allargar la seva jornada laboral i a no poder conciliar.
     
  • L’ICS, a través de les direccions d’equips d’atenció primària (EAP), no està facilitant la reorganització horària dels professionals perquè puguin assumir l’escreix de feina provocat pel dèficit de plantilla.
     
  • MC recorda a l’ICS que la mesura principal fer enfortir l’atenció primària és incrementar el seu pressupost fins assolir un 25% de la despesa total en salut. Aquest augment de recursos econòmics permetria als facultatius d’atenció primària fer, entre altres coses, intervencions en salut comunitària que afavoririen l’ús adequat del sistema sanitari. 
     
  • L’ICS no ha posat en marxa mesures per disminuir les llistes d’espera per a proves diagnòstiques, derivacions a l’especialista hospitalari i intervencions quirúrgiques, un fet que provoca nombroses reconsultes a l’atenció primària i als serveis d’urgències, i, en conseqüència, un increment de la pressió assistencial.
     
  • MC considera que és absolutament necessari que el Departament de Salut posi en marxa campanyes d’educació sanitària per a la població.