MC denuncia les irregularitats de l’ICS en les contractacions de personal derivades de la pandèmia detectades per la Sindicatura de Comptes

Una doctora en una UCI de Vall d'Hebron durant la pandèmia de la COVID-19

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha publicat aquesta setmana un informe de fiscalització relatiu a la contractació extraordinària de personal per part de l’Institut Català de la Salut (ICS) derivada de la pandèmia de la COVID-19 durant l’exercici de 2020 que ha revelat diverses irregularitats, entre les quals destaquen uns nomenaments i pròrrogues de contractes insuficientment justificats que Metges de Catalunya (MC) denuncia.

Durant el primer any de la pandèmia, l’ICS va formalitzar 21.330 contractes per reforçar les plantilles sanitàries vinculades a l’atenció sanitària de persones afectades pel SARS-CoV-2. El 3,16% d’aquests els va sotmetre a la normativa extraordinària aprovada per fer front a la crisi sanitària, mentre que el 96,84% restant va considerar-los sotmesos a la ordinària. 

Malgrat les mesures excepcionals adoptades per la situació d’emergència sanitària, MC recorda que la incorporació de professionals sempre ha de complir els requisits mínims exigits. No obstant, l’informe de la Sindicatura mostra que, en alguns d’aquests contractes, l’empresa pública no va complir amb els preceptes d’acreditació de l’especialitat exercida, formació i avaluació prèvies, informes d’idoneïtat dels candidats, vinculació, o terminis de contractació. 

Aquestes conclusions les ha extret de l’anàlisi d’una mostra estadística de 185 contractes de reforços vinculats a la pandèmia del coronavirus formalitzats el 2020 per 107 treballadors, que han permès a la Sindicatura detectar les següents irregularitats:

  • Els nomenaments estatutaris de 14 sanitaris en situació de jubilació “no esmentaven la legislació que permetia i regulava aquella contractació excepcional”.
  • L’ICS va fer nomenaments estatutaris temporals eventuals a personal facultatiu no especialista per exercir funcions pròpies d’especialitats deficitàries i, en nou dels estudiats, “no va complir els requisits previs al nomenament que s’hi establien”. A més, l’empresa pública ha reconegut que en tres d’aquests casos no es va acreditar la delegació de funcions. 
  • Els nomenaments d’interinatge per excés o acumulació de tasques formalitzats amb 74 professionals van superar el límit de sis mesos sense especificar-ne la causa, o fent-la constar de forma “massa genèrica”. 
    • A més, 17 d’aquests corresponien a professionals d’estats no membres de la Unió Europea, amb els quals l’empresa pública hauria d’haver formalitzat contractes laborals. En canvi, va incloure el personal extracomunitari al circuit de la borsa de treball, malgrat d’acord amb la normativa no li era d’aplicació. 
  • En vuit nomenaments d’una mostra de 10, hi manca l’autorització prèvia per realitzar serveis extraordinaris, no es van aportar controls efectius del compliment de la jornada i l’horari, o no es van indicar les franges horàries realitzades. 

Tenint en compte aquestes dades, MC denuncia les irregularitats detectades, així com les incidències en la gestió dels circuits de control i autorització de jornades d’atenció continuada i serveis extraordinaris, i retreu a l’ICS la seva manca de transparència en aquest àmbit. 

Així mateix, el sindicat mèdic considera “inadmissible” que l’empresa pública hagi comès errades tan greus com contractar personal facultatiu sense acreditar la delegació de funcions, doncs la normativa deixa clara la necessitat de certificar que el professional [no especialista] que cal nomenar disposa dels coneixements suficients per exercir les funcions que li puguin ser delegades.