Malgrat que els pressupostos del Departament de Salut per aquest 2023 han mantingut una línia ascendent, amb un increment de més de 1.000 milions d’euros respecte els anteriors comptes, el quals Metges de Catalunya (MC) va celebrar, l’infrafinançament de l’atenció primària continua sent una realitat.
Segons la conselleria, la partida econòmica destinada al primer nivell assistencial ha estat de 3.240 milions d’euros, que representen un 27,2% de la dotació pressupostària total de Salut d’enguany. No obstant, un informe encarregat per MC indica que el càlcul de la conselleria no és del tot real, ja que inclou els quasi 1.200 milions d’euros de despesa farmacèutica per a receptes mèdiques. Si els excloem, la xifra descendeix fins a 2.009 milions, que és un 16,8% del total, deixant en evidència l’estratègia de l’Administració per intentar “maquillar” la realitat.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), però, recomana que es destini almenys un 25% de la despesa sanitària a l’atenció primària, ja que el 70% de les necessitats de salut recauen sobre aquesta. Així doncs, tot i que la partida pressupostària del primer nivell assistencial ha anat augmentant lleugerament en els darrers anys, continua estant molt allunyada del percentatge que el sindicat mèdic ja reclama des del 2010.
En canvi, enguany la partida pressupostària destinada als hospitals del sistema sanitari públic català ha ascendit a 7.987 milions d’euros –el 67% del pressupost total de Salut–, gairebé quadruplicant la del primer nivell. Aquesta disparitat de xifres, doncs, contradiu les afirmacions que la conselleria acostuma a verbalitzar sobre la seva suposada voluntat de prioritzar l’atenció primària.
En aquest sentit, l’organització sindical denuncia la visió “hospitalcentrista” del nostre sistema sanitari públic que el Govern manté any rere any a l’hora de distribuir els recursos i els pressupostos. D’aquesta manera, l’Administració perpetua l’infrafinançament crònic que el primer nivell assistencial arrossega des de fa anys, així com el seu abandonament. “Sense un augment pressupostari que permeti activar mesures efectives per millorar les condicions laborals i professionals de l’atenció primària, aquesta acabarà col·lapsant”, alerta el sindicat.
Menys pressupost que abans de la pandèmia
D’altra banda, les dades de l’informe revelen una davallada del percentatge consolidat de Salut en els pressupostos de la Generalitat d’enguany en comparació amb els de 2017. Si tenim en compte el deute públic, la partida pressupostària de Salut d’aquest 2023 representa un 21,1% del total, que sense el deute públic ascendeix a 26,5%.
Aquesta és lleugerament superior a la de l’any passat, quan va representar un 20% del total, amb deute públic, i un 25,5%, sense. Si hi incloem els 500 milions d’euros del fons extraordinari per continuar fent front a la COVID-19, aquestes xifres pugen a 20,9% i 26,6%, respectivament. No obstant, les del 2017 se situen per sobre, essent d’un 23,3% amb deute públic i d’un 27,7% sense aquest.
Tenint en compte que hem patit una pandèmia que ha deixat el nostre sistema de salut molt més castigat del que ja ho estava a conseqüència de les retallades, MC considera “injusta” i “insuficient” aquesta davallada, de manera que denuncia també aquesta infradotació global.
