Metges de Catalunya (MC) propugna que la salut és un dret per a tothom, “on no caben exclusions”, i, en aquest sentit, s’alinea amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) en la defensa legítima de l’accés universal a la sanitat pública, davant la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre cautelarment la llei catalana d’universalització sanitària fins que no hi hagi una sentència definitiva. Aquesta resolució arriba després que aquest òrgan col·legiat hagi admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat a finals de març pel govern espanyol.
Des d’un punt de vista legal, el sindicat considera que la restricció sanitària impulsada per l’executiu central vulnera el dret a la protecció de la salut recollit en la Constitució i, alhora, viola el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, englobat en la Carta Internacional de Drets Humans, que va ratificar l’Estat espanyol i que l’obliga a adoptar les mesures necessàries per assegurar l’“assistència mèdica i els serveis mèdics en cas de malaltia” a tots els individus. De la mateixa manera, recalca que la mesura transgredeix la Carta Social Europea que insta els estats membres del Consell d’Europa “a vetllar perquè tota persona que no disposi de recursos suficients (...) pugui obtenir una assistència adequada i, en cas de malaltia, les cures que exigeixi el seu estat”.
Altrament, MC manifesta que l’exclusió de la sanitat pública d’una part de la població per motius administratius és “èticament indefensable”, ja que mutila drets fonamentals de la persona en col·lectius desafavorits i vulnerables.
L’organització nega, a més, l’argument de l’estalvi econòmic que argüeix el govern espanyol per justificar la discriminació sanitària dels immigrants sense papers. D’una banda, perquè la impossibilitat que aquests individus siguin atesos a la xarxa d’assistència primària, els obliga a recórrer als serveis d’urgències, sovint amb un malaltia més evolucionada que requerirà tractaments més agressius i més cars per al sistema, i de l’altra, perquè l’apartheid sanitari pot generar problemes de salut pública per la propagació de malalties infeccioses que, a la llarga, encariran la factura sanitària.
Desobediència
En plena crisi econòmica, l’executiu central va aprovar l’any 2012 un decret llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) que restringeix l’atenció mèdica als immigrants en situació irregular, els quals només poden rebre “assistència d’urgència per malaltia greu o accident, i per embaràs, part i postpart”.
Per esquivar aquesta restricció, el Parlament de Catalunya va donar llum verda el juny de 2017 a la llei d’universalització de l’assistència sanitària, amb càrrec a fons públics per mitjà del CatSalut, que el govern espanyol ha recorregut davant el TC en considerar que contradiu la regulació estatal. La llei garantia que totes les persones residents a Catalunya tenien dret a l’assistència, si acreditaven estar empadronades al territori català.
Diversos dirigents del CatSalut han assegurat aquests darrers dies que es “garantirà l’atenció sanitària a tota la població resident a Catalunya”, malgrat la suspensió cautelar de la llei que amenaça d’excloure més de 114.000 persones de la sanitat pública.
