MC retreu a les patronals de la sanitat concertada els seus postulats “retrògrads” en contra dels drets laborals

Després del parèntesi que ha suposat l’acord parcial de millores econòmiques al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), signat recentment entre els sindicats –inclòs Metges de Catalunya (MC)– i les patronals de la sanitat concertada, les aigües han tornat a mare en la mesa de negociació del nou conveni col·lectiu de treball i la part empresarial ha tornat a demostrar que no té cap escrúpol a l’hora de plantejar noves retallades laborals.

En la darrera reunió negociadora que ha tingut lloc aquest dimecres, les empreses sanitàries han posat damunt la taula la seva intenció d’augmentar la flexibilitat horària de la plantilla “per donar cobertura a les necessitats assistencials dels centres derivades de les absències de personal estructural” i de fixar la realització d’hores extraordinàries “amb caràcter obligatori” pels mateixos motius, arraconant la seva condició de voluntarietat.

Per descomptat, MC s’ha oposat frontalment als propòsits de les patronals, a qui ha acusat de tornar als seus orígens i emparrar-se als seus postulats “retrògrads i obsolets” per seguir laminant els drets laborals de la plantilla. Per contra, el sindicat mèdic ha defensat amb contundència la necessitat “ineludible” de regularitzar el règim de jornada i descansos del personal assistencial (grups professionals 1,2 i 3), ja que no entén “de cap de les maneres” que un conveni, que ha de regular les condicions laborals del personal, no entri a reglamentar aquestes qüestions cabdals. En aquest sentit, ha rebut el suport de la resta d’organitzacions sindicals. 

Així mateix, ha demanat, d’una banda, que la retribució de la jornada extraordinària se situï entre el 150% i el 170% sobre el preu d’hora ordinària, i de l’altra, que es reguli la guàrdia localitzada per establir-ne un límit d’hores anuals; una retribució no inferior al 50% del preu de l’hora presencial; un descans compensatori si durant aquesta es fa una atenció presencial i una exempció de la seva obligatorietat a partir del 45 anys d’edat, tal com ha reivindicat darrerament.