El Pacte Nacional de la Salut és una vella reivindicació de Metges de Catalunya (MC) que s’ha començat a gestar per acord del Parlament, amb la participació dels representants socials i professionals –entre els quals el sindicat– i de tots els partits polítics de la cambra catalana. El seu objectiu és elaborar un document de bases que permeti salvaguardar un model sanitari d’èxit, com un dels pilars fonamentals de la societat del benestar, i aïllar-lo de la pugna política.
Amb el rumb fixat, doncs, el sindicat encara aquesta fita amb il·lusió, ja que constitueix un fil d’esperança en un moment en què el col·lectiu mèdic està patint greument les conseqüències de la crisi.
Si bé és necessari protegir el sistema sanitari català de les mesures restrictives que imposa la recessió econòmica, no és menys cert que cal redissenyar el model assistencial i establir els fonaments del futur per garantir la sostenibilitat d’una sanitat pública, solidària, equitativa i universal.
La comissió ha de ser capaç d’avaluar el model en la seva integritat, sense apriorismes, evitant dissenys mimètics i superant les deficiències històriques d’un sistema que, malgrat tot i gràcies al sobreesforç dels professionals, ha assolit l’excel·lència i el reconeixement internacional.
En aquest aspecte, MC aposta per incorporar el coneixement mèdic a les estructures de decisió del futur model sanitari català i arbitrar marcs de relació estables entre l’Administració i els metges, sense intermediació de tercers, com passa a la resta de països del nostre entorn europeu.
Davant nostre, tenim l’oportunitat de superar les dinàmiques clàssiques de les polítiques de salut i construir entre tots una espècie de Pacte de Toledo en versió sanitària catalana, on els facultatius marquin l’eix de les reformes necessàries.
MC hi posarà tot el seu ímpetu, com ja va fer l’any 1931 després de la proclamació de la Segona República, quan va rebre l’encàrrec del president de la Generalitat, Francesc Macià, de redactar la “Ponència de Sanitat-Higiene i Beneficència de Catalunya”, un document que va ser cabdal en la planificació de la sanitat republicana.
Ara són nous temps i noves circumstàncies, però l’anhel del sindicat per construir un model sanitari equànime, universal i sostenible continua intacte.
