La miopatia és una malaltia que afecta el teixit muscular i provoca una pèrdua de les funcions dels músculs (paràlisi) que pot ser temporal, periòdica o permanent, i que pot immobilitzar una part concreta i localitzada o una part extensa del cos. Després de catorze mesos de mandat, el Govern de la Generalitat ha aprovat la primera llei de la legislatura: la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, adscrita al Departament de Salut, que va ser suprimida l’any 2014 degut a les retallades ocasionades per la crisi econòmica. En termes mèdics, es podria dir que el Govern ha donat un símptoma de mobilitat incipient, però el diagnòstic segueix sent de ‘paràlisi permanent’.
Són públiques les diferències entres els partits que integren l’executiu, com també ho és que l’activitat política catalana -i segurament l’espanyola- es troba en compàs d’espera de la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents polítics empresonats. La situació política a Catalunya és manté en condicions d’excepcionalitat i aquesta situació afecta totes les esferes governamentals, inclosa la gestió dels serveis públics. Mantenir un any més la pròrroga del pressupost de l’any 2017, per exemple, abocaria el país a un estancament molt perjudicial, ja que es necessiten nous recursos per tirar endavant les inversions pendents i els projectes no executats per manca de dotació econòmica.
En el cas de Salut, una de les iniciatives afectades és l’Estratègia nacional de l’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), el principal projecte de reforma del primer nivell assistencial, valorat en 397 milions d’euros, que compta amb un ampli consens i que s’està treballant a nivell conceptual, però sense una partida específica assignada perquè el darrers comptes sanitaris no ho preveien. Un nou pressupost que en l’àmbit de la salut també ha de servir per planificar la incorporació de més professionals, tenint en compte l’allau de jubilacions de facultatius de la propera dècada i el dèficit de personal mèdic de determinades especialitats (medicina familiar i comunitària, pediatres, anestesiòlegs, dermatòlegs...) que només es resoldrà si es fan més atractives les condicions de treball que ofereix l’Administració.
D’altra banda, la reversió definitiva d’algunes retallades i la imprescindible millora de les condicions laborals i retributives dels treballadors públics també es vincula a l’aprovació d’uns nous pressupostos que reflecteixin la realitat de la Catalunya de 2020, amb la capacitat d’ingressos i despeses que permet l’actual cicle econòmic.
Per la seva part, el govern central té a la seva teulada les inversions estatals pendents d’executar a Catalunya, en especial les referides a infraestructures estratègiques. Segons la patronal Foment del Treball, el dèficit inversor és de 28.000 milions d'euros en els últims 10 anys, per aquest motiu demana un esforç a totes les administracions de manera que s’asseguri una inversió anual de 2.000 milions d'euros per al període 2019-2023.
Abans d’acabar, efectivament, el títol d’aquest editorial s’inspira en el grup de música punk, Parálisis Permanente, amb un únic disc editat (El acto) considerat de culte.
