Metges de Catalunya (MC) reitera la seva preocupació pel volum cada vegada més gran de derivacions de l’atenció primària a l’especialista que són rebutjades pels hospitals com a conseqüència de la saturació del sistema i retreu al Departament de Salut el seu “immobilisme total” davant d’aquesta problemàtica.
El sindicat constata que aquesta situació, denunciada el 2019 per la mateixa organització, s’ha agreujat amb l’augment de la pressió assistencial derivada de la pandèmia de COVID-19 i la manca de personal també en el segon nivell assistencial, “sense que l’Administració no hagi fet res per evitar-ho ni els col·legis mèdics hagin pressionat perquè es donin les condicions professionals òptimes per complir amb l’article 96 del Codi de Deontologia”, que diu que “el metge té el deure i el dret de demanar consell a un altre metge i aquest té el deure de donar-l’hi”.
A més, recorda que tant el personal facultatiu d’atenció primària com el d’hospital “treballen plegats per garantir la salut de la ciutadania” i que la bona gestió dels fluxos entre els diferents nivells assistencials “són cabdals per al bon funcionament del sistema”. En aquest sentit, subratlla que el no reconeixement de la petició d’ajuda professional menysté, en aquest cas, la capacitat del metge i la metgessa de primària, i soscava la seva autoritat davant el malalt, així com també fomenta conflictes relacionals i dilueix de forma ambigua les responsabilitats compartides.
Llistes d’espera
Per a MC, darrera del “silenci tronador” de Salut s’amaga la intenció del Govern d’“emmascarar” les veritables llistes d’espera per a consultes externes d’especialitats, “ja que no registren els pacients que mai no arriben a posar en espera per a la visita”.
A banda, l’organització denuncia les pressions que reben els especialistes d’hospital per part dels seus caps de servei perquè no augmentin les demores sanitàries, “circumstància que coarta la seva decisió davant les derivacions procedents de l’atenció primària”.
Segons una enquesta del sindicat, un 93% dels facultatius del primer nivell assistencial afirmava fa dos anys que, en alguna ocasió, li havien retornat derivacions a l’especialista sense que el pacient hagués estat visitat. Aquest rebuig generava “angoixa” i “preocupació” en un 56% dels professionals consultats i un 51% confirmava que, a vegades, aquesta situació ocasionava endarreriments en el diagnòstic.
