La crisi que pateix l’atenció primària per la falta de recursos econòmics i humans, l’empitjorament de les condicions laborals i la desafecció del nou personal mèdic per l’especialitat de medicina familiar i comunitària acumula una nova dada (estrepitosa) per a la reflexió: el primer nivell assistencial de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels centres de salut, té 689 facultatius i facultatives menys que abans de les retallades, segons ha pogut constatar Metges de Catalunya (MC) a partir de les xifres de l’evolució de la plantilla recollides en els darrers plans d’ordenació de recursos humans (PORH) de l’empresa.
Al 2010, la xarxa d’atenció primària disposava de 6.853 llicenciats sanitaris (personal facultatiu especialista en medicina familiar i comunitària, pediatria, odontologia, i obstetrícia i ginecologia), mentre que, al 2021, en tenia 6.164, sumant el personal fix, interí, eventual i substitut en els dos casos. És a dir, el sistema primari de salut encara arrossega la pèrdua de plantilla experimentada durant la darrera dècada i, a més, haurà d’afrontar la jubilació forçosa per edat de 944 metges i metgesses de família (el 23% de la plantilla d’aquesta categoria professional) en el període 2022-2026, així com també de 134 pediatres (el 26% de la plantilla pediàtrica), les dues especialitats més deficitàries.
Per si això fos poc, la capacitat de retenció del talent mèdic dels centres d’atenció primària (CAP) de l’ICS no és la més idònia i no sembla que hagi de millorar si es mantenen les condicions laborals tan precàries. D’acord amb el darrer PORH aprovat el març passat, només un 58,3% dels metges interns residents (MIR) que van acabar la seva especialització a l’atenció primària els anys 2019, 2020 i 2021 es van quedar a treballar a la institució. El 41,7% restant van marxar a altres empreses de salut de Catalunya o van fer les maletes.
Més inversió
MC considera que “plou sobre mullat” i insta el Govern a moure fitxa “immediatament” si vol reflotar el primer nivell assistencial de la situació límit en què es troba. Així, demana una injecció de més recursos econòmics –un mínim de 1.000 milions d’euros anuals més sobre la partida actual de 1.885 milions– per assolir el 25% d’inversió respecte al pressupost sanitari global, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A hores d’ara, Salut només hi destina el 16,7% del total dels seus comptes que s’eleven a 11.244 milions.
A més, reclama una millora “urgent” de les condicions de treball, tant retributives com de benestar professional, per fer més atractiva l’atenció primària i, d’aquesta manera, atreure les noves generacions mèdiques i retenir els professionals que emigren. Reduir la sobrecàrrega de treball i la burocràcia a les consultes també són altres de les demandes que planteja el sindicat.
