Prop d’una dècada després de l’entrada en vigor del decret que modificava la jornada de 35 hores i l’augmentava fins a 37,5 hores arran de la crisi econòmica que va començar l’any 2008, el sistema sanitari català continua sense recuperar aquest calendari laboral. Aquesta havia de ser una mesura temporal per fer front a les dificultats del moment, però des d’aleshores només nou comunitats autònomes han tornat a instaurar l’antiga jornada laboral.
Es tracta d’Andalusia, Astúries, Cantàbria, Castella - La Manxa, Extremadura, les Illes Canàries, el País Basc, La Rioja i Navarra, cinc de les quals han pres la decisió en els darrers tres anys –amb la pandèmia de per mig–. I és que, si el col·lectiu mèdic ja es trobava esgotat per la sobrecàrrega laboral, la manca de personal i l’alteració de les dinàmiques de treball ocasionades per les retallades, la situació desencadenada per la COVID-19 encara ha agreujat més el malestar físic i mental dels professionals. Per aquest motiu, la reforma horària en el sector és una necessitat cada cop més inajornable.
En aquest sentit, Metges de Catalunya (MC) demana al Departament de Salut que es recuperi “urgentment” la jornada de 35 hores setmanals per a tot el personal mèdic i sanitari del territori. “Tornar a la jornada laboral prèvia a les retallades milloraria la qualitat assistencial i augmentaria la seguretat clínica, ja que seria beneficiós per la salut mental del personal facultatiu”, sosté el sindicat.
No obstant, l’organització recorda que la mesura hauria d’anar acompanyada d’altres perquè funcioni, com una ampliació de les plantilles per buidar bona part de les agendes del personal mèdic i continuar cobrint tota la càrrega de treball existent: “Això permetria disposar de més minuts per dedicar a cada visita i reduir els temps i les llistes d’espera dels pacients, incrementant així la productivitat dels metges i metgesses”.
Així doncs, MC reclama a Salut que escolti les necessitats del col·lectiu i consideri la jornada de 35 hores com “una prioritat a abordar per tal de poder tornar a oferir un servei sanitari públic òptim a la ciutadania”. Aquest seria un gran primer pas que aproparia els facultatius al següent objectiu: les 32 hores setmanals sense cap reducció salarial.
