Nova dada que corrobora la crisi de la Medicina Familiar i Comunitària: 225 MIR d’aquesta especialitat a tot l’Estat han deixat la seva formació en els darrers cincs anys, una xifra cinc vegades superior a la de la segona disciplina amb més abandonaments que és Anatomia Patològica (44), segons una estadística que ha fet pública el Ministeri de Sanitat sobre les renúncies dels metges i metgesses residents entre els anys 2017 i 2021.
Això s’afegeix a altres circumstàncies igualment preocupants per a Metges de Catalunya (MC) com que d’una banda, dels 404 recirculants en el MIR 2022 –aquells professionals que han renunciat a la seva especialitat per formar-se en una altra– 181 (45%) provenien de medicina de família, i de l’altra, que, en el darrer procés d’assignació de places de formació sanitària especialitzada, en van quedar 200 de medicina de família sense cobrir, de les quals 71 a Catalunya.
El sindicat considera que totes aquestes realitats evidencien el “desprestigi” que pateix l’especialitat entre les joves generacions mèdiques, a causa, sobretot, de la sobrecàrrega assistencial, l’excés de burocràcia i les baixes retribucions que afecten els professionals del primer nivell assistencial. Un còctel que està provocant un augment de l’èxode de recent graduats en Medicina, segons MC.
Per aturar aquest procés de degradació i fer més atractiva la Medicina Familiar i Comunitària, i, per extensió, l’atenció primària, l’organització reclama des de fa temps una major inversió pressupostària, un increment de la plantilla facultativa per tal de reduir la pressió assistencial a les consultes i millorar l’accessibilitat al sistema, a més d’una millora notable de les condicions laborals i retributives, tal com va quedar palès en l’acte commemoratiu del Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família que l’entitat va organitzar l’any passat davant la Facultat de Medicina del Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB).
La situació és tan crítica que, fins i tot, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha arribat a posar damunt la taula un “canvi de model” insòlit que ignora la precària situació laboral i professional del personal mèdic, i potencia els rols d’altres categories, en gran part a l’atenció primària, posant en dubte la necessitat d’incrementar la plantilla facultativa, la fuga de talent mèdic i el concepte de longitudinalitat, com una de les característiques bàsiques dels processos assistencials. Òbviament, MC s’hi ha oposat.
“El que ens fa emmalaltir és veure que no donem l’abast, que no tenim temps, que hi ha diverses persones citades a la mateixa hora. Sembla que no es respecti la nostra feina”, explicava fa poc la delegada del sindicat i metgessa de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, Esther Ros, al diari El Món. “Els estudiants veuen quin és el nostre dia a dia i les nostres agendes. No volen tenir aquestes condicions [...]. Si tinguessin interès [els responsables polítics] de fer atractives les condicions laborals i que les salarials fossin més competitives, potser aconseguirien que gairebé el 100% dels residents que formem es quedessin”, afegia.
