El dèficit de personal facultatiu que s’arrossega a l’atenció primària des de les retallades s’ha agreujat amb la COVID-19, provocant un major esgotament físic i mental en els professionals que fan front a l’elevada demanda assistencial. Mentre les necessitats en salut de la població augmenten i es compliquen, el nombre de metges i metgesses va minvant. Això, sumat a la gran quantitat de jubilacions que s’estima en els pròxims deu anys i la creixent fuga de professionals a països amb millors condicions, acabarà perjudicant al conjunt del sistema sanitari, ja que la manca de personal és cada vegada major i més alarmant. Per a revertir-ho, s’ha estudiat l’ús d’altres perfils sanitaris en medicina general, un mètode que Metges de Catalunya (MC) qüestiona.
Segons l’última enquesta sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzada pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) a uns 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, quatre de cada deu metges i metgesses se senten insatisfets amb l’exercici de la professió, i el 65,2% ho atribueix principalment a la sobrecàrrega de treball. I és que, segons un estudi efectuat per MC l’any 2021, un 70% dels professionals presenta algun dels símptomes de la síndrome de burnout.
Encara que aquesta situació de pressió i tensió afecta a tot el sistema, el sindicat denuncia que l’atenció primària és la que presenta més carències pel que fa als professionals. El vicesecretari general de MC, David Arribas, lamenta que “s’ha maltractat tant la primària que els metges joves ja no volen formar-se en aquesta especialitat”, de manera que cada cop queden més places MIR de Medicina Familiar i Comunitària sense cobrir.
En aquesta línia, el National Institute for Health and Care Research ha publicat recentment els resultats d’una investigació on analitza l’impacte de la combinació d’habilitats i perfils en l’atenció primària per a intentar alleugerir la feina dels metges de família i augmentar la seva satisfacció laboral. No obstant això, l’estudi prova que l’ús d’altres professionals per a desenvolupar part d’aquestes tasques no va assolir cap dels dos objectius principals, ja que ni va reduir la càrrega laboral ni va millorar la satisfacció del col·lectiu de medicina de família.
I és que posar a paramèdics, farmacèutics o fisioterapeutes, entre d’altres, a fer la feina dels facultatius i facultatives d’atenció primària implica que aquests últims han de supervisar-los per a poder garantir la seguretat clínica. Així doncs, l’efecte és “contraproduent” i, en comptes de possibilitar atendre a més pacients perquè es disposa de més personal, s’endarrereix encara més la feina i s’allarguen els temps d’espera perquè aquests no disposen dels coneixements ni l’experiència necessaris per a treballar en medicina familiar i comunitària amb independència.
Així mateix, l’organització remarca la importància de la longitudinalitat –la continuïtat en la relació metge-pacient– com a valor essencial d’aquesta especialitat, doncs diversos estudis l’associen a la disminució de les hospitalitzacions i la millora de l’índex de mortalitat.
En aquest sentit, MC insisteix en què la solució al problema de la manca de personal passa per incrementar la inversió en salut i millorar les condicions laborals dels professionals, ja que “només així la professió tornarà a ser atractiva per a les noves generacions”. Per aquest motiu i tots els que afecten a la “degradació de la sanitat pública”, el sindicat ha convocat una vaga facultativa pels dies 25 i 26 de gener, que serà el tret de sortida a un nou cicle de mobilitzacions si l’Administració continua sense escoltar les necessitats del col·lectiu mèdic i actuar en conseqüència.
