Els sindicats signants del III Conveni SISCAT (CCOO, UGT i SATSE) han denunciat aquest dilluns el pacte de relacions laborals de la xarxa concertada que té com a data de caducitat el 31 de desembre de 2024. D’aquesta manera, properament s’obrirà un nou procés de negociació entre les patronals sanitàries i els agents socials més representatius del sector concertat, entre els quals hi és Metges de Catalunya (MC).
El sindicat mèdic afronta amb la “màxima ambició” les negociacions, amb l’objectiu que, a diferència dels anteriors convenis col·lectius que situaven el focus sobre altres col·lectius, les mesures acordades millorin “inequívocament” les condicions laborals i retributives del personal facultatiu. Així mateix, per a l’organització un dels principals reptes de la negociació serà aproximar “tant com sigui possible” les condicions de treball del SISCAT i de l’Institut Català de Salut (ICS), una fita col·lectiva sobre la qual ha treballat en profunditat la taula d’harmonització, que en breu presentarà les seves conclusions.
A més de l’actualització i millora salarial que “ha d’anar associada a l’aprovació d’un nou conveni col·lectiu”, entre les qüestions que MC portarà a la mesa negociadora es troben l’equiparació de la jornada laboral dels metges amb la resta de treballadors del sistema; una nova regulació de la carrera professional; el reconeixement de l’antiguitat del personal o la definició d’un nou model de formació continuada.
Amb tot, el sindicat no deslliga la negociació del pacte laboral dels treballadors del SISCAT de l’aprovació d’un nou pressupost de Salut per a l’any 2025. “Si el Govern no aprova els comptes per a l’any que ve, el Departament de Salut no tindrà els recursos addicionals que la mateixa consellera Olga Pané va fixar com a necessaris, i, en conseqüènciam, el Servei Català de la Salut no podrà oferir-los per facilitar l’entesa entre els negociadors del conveni concertat”.
Motius del no
El III Conveni SISCAT, acordat al desembre de 2022, no va comptar amb la signatura de MC. Aleshores, el sindicat va explicar amb detall els motius del seu rebuig al pacte, que considerava “insuficient” i que “no responia a les demandes prioritàries del col·lectiu mèdic”, al qual se’l menystenia, ja que les millores, o bé ja havien estat aconseguides pel mateix sindicat per via judicial, o no eren proporcionals a les que obtenien altres grups professionals que feien un salt qualitatiu, pel que fa a les seves condicions laborals i retributives, “molt superior al del personal facultatiu”.
