Com va explicar el passat 14 de juliol davant els diputats i diputades de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, proposa que la Generalitat assumeixi com a personal propi la plantilla mèdica de tots els centres de salut que ofereixen atenció pública, inclosos els facultatius de la xarxa sanitària concertada (SISCAT). En una entrevista amb l’agència EFE, el mandatari sindical ha detallat que aquest plantejament consisteix a instaurar un model de gestió de recursos humans semblant al que s’aplica al personal docent de les escoles concertades, i ha justificat la proposta com una necessitat per resoldre els problemes de planificació del sistema sanitari català.
Amb un control centralitzat per part de la Generalitat, segons Lleonart, el Departament de Salut podria "planificar les necessitats assistencials i l’assignació de professionals, sense que interfereixin altres interessos i estratègies dels diferents proveïdors". D’aquesta manera, el Govern s’encarregaria de contractar els professionals, abonar les nòmines i negociar directament les condicions de treball dels seus metges i metgesses. A més, l’Administració "seria coneixedora del personal amb el que compta, quants, de quin tipus i on treballen". En aquest sentit, ha assenyalat que actualment Salut no sap quants metges treballen al sistema públic i concertat. "Així no es pot planificar res, ni el relleu generacional, ni la cobertura de vacances, ni les substitucions", ha assegurat.
Amb el personal mèdic sota el paraigües de la Generalitat, el departament podria definir els serveis sanitaris territorials i assignar-los els recursos humans que necessitin "per demografia, per equitat i pel nivell socioeconòmic de cada territori".
Amb tot, el secretari general del sindicat mèdic ha apuntat als "interessos econòmics i espuris de les empreses del sector" com a obstacle per a la implementació d’aquest nou model, ja que, si perden els ingressos públics destinats a la contractació de personal, les empreses "tindrien menys necessitats d’incorporar gestors, directors, coordinadors, comitès assessors i altres".
Tot i les dificultats, Lleonart ha expressat la voluntat del sindicat d’avançar en aquesta direcció perquè és un model "possible i sostenible".
