Més de dos anys després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, els seus efectes en la societat encara perduren. Amb el teletreball i l’adaptació de les jornades, el sector laboral és un dels que més canvis ha patit des d’aleshores. En el cas dels facultatius, la situació d’excepcionalitat per la crisi sanitària, la sobrecàrrega de treball i les baixes del personal contagiat o esgotat –tant física com mentalment– han generat un “perllongament excessiu” de les jornades. En aquest sentit, i tenint en compte que des de fa més d’una dècada els professionals també arrosseguen el malestar i les conseqüències de les retallades, Metges de Catalunya (MC) urgeix el Govern a actuar per posar fi a la situació i millorar la sanitat pública.
El passat 5 de maig es va celebrar la jornada Usos dels temps, 10 objectius per a la negociació col·lectiva, on el director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Treball, Oscar Riu, va manifestar que el Govern “està obligat a analitzar i buscar solucions per avançar en drets dels treballadors, amb la voluntat d’adaptar les relacions laborals a les necessitats de la societat”. Així doncs, va promoure l’ús de “noves accions i bones pràctiques” pel que fa a la desconnexió digital i les llargues jornades de treball per tal d’evitar la Gran Dimissió que es va iniciar als Estats Units al juliol de 2020, quan milions de persones insatisfetes amb la seva feina van deixar-la. No obstant, MC ho considera “paraules buides” si no es posen en pràctica i denuncia la “passivitat institucional” de l’executiu català davant la situació, ja que continua sense reforçar els centres amb més personal ni incrementar la dotació pressupostària.
L’acte també va comptar amb la participació de la investigadora i directora de l’Institut d’Estudis del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona Pilar Carrasquer, que va remarcar la “pluralitat d’actors” en les relacions laborals i la negociació col·lectiva, on les organitzacions empresarials i sindicals juguen un paper clau. D’altra banda, va posar sobre la taula el debat de la reducció de la jornada laboral a quatre dies, recentment aprovada a Bèlgica. Sobre aquesta qüestió, el sindicat veu “incomprensible” que en certs sectors es plantegi treballar 32,5 hores setmanals mentre els facultatius tendeixen a superar el límit europeu de les 48 hores a causa de la manca de personal sanitari i les ampliacions de jornada encobertes.
En aquest sentit, MC retreu a les administracions que no tractin a tots els empleats per igual, ja que si es té cura del benestar laboral d’alguns col·lectius se n’ha de tenir també del dels metges. Això és, sobretot, perquè les conseqüències de treballar en males condicions poden ser molt pitjors en aquesta professió que en d’altres, ja que es tracta de la salut de les persones.
Així doncs, l’organització recorda que una millora de les condicions de treball del sector aconseguiria revertir els efectes de la síndrome de burnout que el 70% dels professionals de la salut afirma patir. I és que, si aquests continuen fent sobreesforços, patint una sobrecàrrega de treball i no se’ls fa cap reducció de jornada, no es podrà assolir mai una sanitat pública universal, equitativa i de qualitat.
