Cada any moren més de 13 milions de persones per causes mediambientals evitables. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la crisi climàtica és la “major amenaça” a la qual s’enfronta la humanitat i ha esdevingut també en una crisi sanitària. Així ho demostra l’informe d’enguany de The Lancet Countdown sobre salut i canvi climàtic a Europa. Aquest alerta d’una situació “crítica” generada per una excessiva dependència dels combustibles fòssils que posa en perill la salut i el benestar de les generacions actuals i futures, la qual també preocupa a Metges de Catalunya (MC).
Els autors de l’estudi indiquen que l’escalfament del planeta observat durant els darrers 20 anys està provocant que els fenòmens extrems relacionats amb el clima siguin cada cop més intensos i freqüents, comportant una sèrie de conseqüències per a la ciutadania cada vegada més dures. Per exemple, la mortalitat relacionada amb les altes temperatures ha augmentat en el 94% de les 990 regions vigilades per l’escalfament observat en les dues últimes dècades.
En el cas d’Espanya, entre gener i novembre de 2022 han mort 5.832 persones per motius atribuïbles a les temperatures extremes, de les quals 711 ho han fet a Catalunya. Així ho indiquen les estadístiques del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que des de l’any 2015 recull dades sobre les defuncions a tot el país i enguany ha assolit un nou rècord en la xifra d’òbits per aquesta causa.
Els estius cada cop són més llargs i calorosos, mentre que l’hivern ja dura gairebé un mes menys que fa tan sols un parell de dècades. Això ha fet augmentar les onades de calor, així com la seva durada. Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el 2022 ha sigut l’any en què Espanya ha viscut més dies en onades de calor des de 1975, quan va començar a recollir-ne informació. En total, ha hagut 47 dies on s’han patit temperatures altes extremes en alguna zona del país. Pel que fa a Europa, l’exposició a les onades de calor ha augmentat un 57% durant la dècada de 2010 a 2019 en comparació amb el decenni anterior –del 2000 al 2009–.
Més problemes cardiovasculars i respiratoris
Una de les causes de l’escalfament del planeta –que té el mateix origen que el canvi climàtic: el model energètic actual– és l’increment de les emissions de diòxid de carboni per la crema de combustibles fòssils. En conseqüència, l’aire del nostre entorn es troba cada cop més contaminat i, de fet, l’OMS subratlla que més del 90% de la humanitat respira aire insalubre.
A més, l’estudi de la revista The Lancet calcula que, només durant l’any 2020, van morir 117.000 persones a Europa a conseqüència de l’exposició a les micropartícules de menys de 2,5 mm de diàmetre que desprèn la combustió fòssil, essent el sector del transport el seu principal contribuent.
Tot això està provocant un augment de les malalties cardiovasculars i respiratòries, així com l’aparició d’aquestes en persones sanes. I és que les temperatures extremes, sumades a l’auge de la pol·lució, estan agreujant patologies com per exemple l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), així com les afeccions cardiovasculars.
Malalties infeccioses i inseguretat alimentària
Les condicions mediambientals actuals també estan modificant la transmissió de malalties infeccioses. Per exemple, l’informe sosté que la idoneïtat per a la circulació del virus del dengue ha pujat un 30% en la última dècada respecte a la del 1950, i el risc ambiental de brots del virus del Nil Occidental ha crescut un 149% al sud d'Europa i un 163% a Europa central i oriental entre 1986 i 2020 en comparació amb el període entre el 1951 i el 1985.
D’altra banda, també preocupa la creixent inseguretat alimentària que es viu arreu del món. La sequera i les altes temperatures dels darrers temps amenacen les collites, escurçant la temporada de creixement dels cultius, afectant a la qualitat dels aliments i transformant el nostre sistema alimentari.
Reforçar i enfortir el sistema de salut
Malgrat tot, la doctora Marina Romanello, directora adjunta de l’informe, defensa que hi ha “proves clares de que l'acció immediata encara podria salvar la vida de milions de persones, amb un canvi cap a l'eficiència energètica”. Per la seva banda, la professora del Centre de Salut i Medi Ambient Global de la Universitat de Washington i autora de l’estudi, Kristie Ebi, sosté que “els sistemes sanitaris són la primera línia de defensa per tractar els impactes a la salut física i mental dels fenòmens meteorològics extrems”.
No obstant, aquests encara lluiten per fer front a la COVID-19 i els endarreriments en les visites, proves i diagnòstics ocasionats per aquesta, així com a altres reptes de la salut. En aquest sentit, MC insisteix en la necessitat de reforçar i enfortir el sistema sanitari públic, que es troba sobresaturat per les retallades i l’impacte del SARS-CoV-2. El sindicat mèdic adverteix que només així es podrà donar resposta al creixent impacte del canvi climàtic en la salut, així com a possibles noves pandèmies biològiques i l’augment de la prevalença de malalties cardiorespiratòries, entre d’altres.
Per això, l’organització urgeix el Govern a dotar el sistema de salut dels recursos necessaris per a reduir la càrrega assistencial actual i contractar més personal. Així, la ciutadania podrà disposar d’una atenció mèdica de qualitat, permetent la detecció precoç de les malalties provocades pel canvi climàtic i poder tractar-les a temps. “Calen canvis urgents en l’àmbit energètic, però també en el de la salut per a revertir l’impacte de l’escalfament del planeta i posar fi a l’amenaça que suposa per al nostre benestar i supervivència”, conclou MC.
