L’atenció primària a l’Estat espanyol ha suportat dues pandèmies: la COVID-19 i la gestió sanitària que ha patit una manca de planificació i inversió suficient per afrontar l’actual emergència, situant el primer nivell assistencial “entre l’abandonament i el desmantellament”. Així ho ha denunciat aquest dijous Amnistia Internacional (AI), en un nou informe que certifica, una per una, totes les queixes i demandes plantejades des de fa temps per Metges de Catalunya (MC), per intentar “salvar” la porta d’entrada al sistema de salut.
L’estudi, que il·lustra la situació de l’atenció primària a Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa, conclou que els governs autonòmics han de reforçar “de manera urgent” les plantilles, per assolir la mitjana de ràtios de professionals de la Unió Europea (UE) i fer front a l’augment de la càrrega assistencial sobre el personal sanitari, a més d’incrementar la inversió en infraestructures i recursos materials dels centres de salut.
També reclama l’establiment d’un pla de substitucions per cobrir les absències de professionals i l’adopció de mesures per desburocratitzar les consultes. Pel que fa a la dotació econòmica, insta les administracions a augmentar de manera progressiva la inversió assignada a l’atenció primària en els pressupostos anuals, fins a assolir el 25% del total de la despesa sanitària, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Igualment, reivindica un pla de recursos humans que tingui com a prioritat l’estabilitat laboral, amb una perspectiva de gènere, i una normativa que asseguri un contingent màxim de pacients per professional per poder oferir una atenció sanitària adequada.
D’altra banda, demana mecanismes de participació informada i efectiva del personal sanitari en el disseny i implementació de les polítiques que l’afectin, amb mesures que garanteixin la igualtat de gènere en tots aquells espais participatius i de presa de decisions. Només d’aquesta manera, assegura, es corregirà la situació actual del sistema sanitari, “on la gran majoria de professionals són dones i, malgrat això, no estan representades convenientment en els òrgans de decisió”.
Per últim, l’informe de l’associació internacional per la defensa dels drets humans interpel·la els responsables sanitaris a eliminar les barreres d’accés a l’atenció primària dels grups més vulnerables i assegurar que les necessitats de salut de les persones majors o amb malaltes cròniques o de salut mental estan integrades en les estratègies de gestió sanitària.
Situació agònica
La secretària del Sector Primària ICS de MC, Lourdes Franco, subratlla que aquesta anàlisi confirma la situació “agònica” que viu el primer nivell assistencial –s’han fet dues vagues darrerament, una al 2018 i l’altra al 2020– i l’estat de “desesperació” en què es troben els professionals, que s’ha vist agreujat per la pandèmia.
“La COVID-19 ha posat al descobert els dèficits que ja presentava el sistema –explica– i el personal mèdic se sent desmotivat, desil·lusionat i esgotat físicament, psíquicament i emocionalment”. Segons Franco, les plantilles estan patint per la població i el seu estat de salut, ja que les directrius organitzatives dictades per les institucions “limiten, cada vegada més, el seguiment i l’atenció a la ciutadania”.
Així, argumenta que l’augment de la cartera de serveis provocat per la pandèmia no s’ha traduït en un increment del nombre de professionals, “sobretot de facultatius i facultatives que som els que assumim el 60% de l’activitat assistencial al nostres centres”. Aquesta manca de recursos humans, unida a les baixes provocades pel coronavirus o per la síndrome d'esgotament professional (burn out) i les jubilacions, fa “insostenible” el sistema. “Ja no podem més!”, exclama.
Franco exigeix al Departament de Salut que escolti els professionals i els organismes internacionals, i apliqui les mesures recomanades perquè l’atenció primària pugui donar el servei sanitari que la població mereix, “amb unes condicions laborals que no facin emmalaltir els seus treballadors”.
“Situar el primer nivell assistencial al centre del sistema és una decisió política, però, de moment, tot i que aquest propòsit es reflecteix en els discursos i programes electorals, només es queda en una mera intenció sobre el paper”, lamenta.
