“Us esteu equivocant”. Unes paraules que sonen a advertència i que ha hagut d’escoltar un representant de Metges de Catalunya (MC) després de demanar, a través de la llei de transparència, que les empreses sanitàries amb contractes subscrits amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i amb almenys el 25% dels seus ingressos provinents dels pressupostos públics, facin públiques les retribucions dels seus directius.
Cal que recordar que es tracta d’una petició que, en circumstàncies normals, no caldria fer perquè la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern és vigent i s’ha de complir. La realitat, però, és que la demanda esdevé, a ulls de les entitats a les que se'ls ha reclamat la informació, una mala passada i un excés del sindicat.
Costa d’entendre aquesta reacció quan no hi ha res a amagar i és més previsible quan passa el contrari. L’objectiu de MC amb aquesta actuació no és altre que reclamar el compliment de la llei, per una banda, i disposar de totes les dades que permeten avaluar amb rigor l’estat financer d’una empresa, per l’altre.
Si tots els treballadors del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) tenen les seves retribucions publicades en taules salarials i convenis, per què els sous dels directius han de ser opacs? Si cal més justificació per complir amb el deure de transparència només s’ha de recordar que la font que finança el salari d’aquests càrrecs prové, en la seva majoria, dels comptes públics.
De l’excel·lent i acurada actuació del nostre representant -que compta amb tot el suport legal i institucional de MC- i a partir de les dades de què ja disposem, podem començar a extreure algunes conclusions. Després de més de sis anys de retallades (en inversions, però especialment en personal i sous), es pot afirmar que els ajustos no s’han patit amb la mateixa intensitat en tots els nivells. Mentre la pèrdua de poder adquisitiu ha estat d’entre un 20% i un 30% per als facultatius, els alts càrrecs de les entitats de salut han mantingut retribucions comparativament desproporcionades. Ho veurem i ho acabarem de contrastar quan tinguem al nostre abast totes les dades sol·licitades, però l’impacte en termes de poder adquisitiu d’una retallada salarial del 5% no és el mateix percebent 40.000 que 150.000 euros anuals.
En el nostre sistema sanitari s’han aplicat sagnants retallades, s’han acomiadat milers de persones per la via d’expedients de regulació d’ocupació (ERO), s’han tancat llits i quiròfans i s’han derivat recursos a empreses amb ànim de lucre. El patiment i els esforços han caigut bàsicament del costat dels treballadors, tal com han reconegut l’actual i l’anterior conseller de Salut.
En el futur immediat no es poden seguir tolerant plantejaments d’ajustos i retallades mentre els que els proposen “perquè no hi ha més remei” llueixen sous superiors als del màxim mandatari de Salut o el mateix president de la Generalitat.
